Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

13 d'octubre de 2010
Sense categoria
0 comentaris

Tercer capítol de “Vides exemplars”. Un dels grans entre els grans : Joan Salvat-Papasseit.

I no li van donar el Nobel !!.

Tercer capítol de “Vides exemplars”. Un dels grans entre els grans : Joan Salvat-Papasseit.

El dia 07 d’agost de 1.924, va morir a casa seva, al carrer de l’Argentería de Barcelona, en Joan Salvat-Papasseit.

Sota el coixí hi havia uns quants poemes inèdits, que van ser publicats després (any 1.925) sota el títol Óssa Menor i el subtítol “fi dels poemes d’avantguarda”.

Havia perdut la fascinació per el futurisme.

Jo seria el patró
d’aquell vaixell que es veu a l’horitzó
aniria més lluny que l’horitzó
donaria a les noies el meu cor
i el tornaria a prendre
per a donar-lo altre cop
– noies de tots els ports
faria mirallets amb llurs ulls
i els meus ulls
les sabria albirar
de dalt del pal més alt
cantaria cançons com els marins de guerra
duria uns pantalons acampanats de baix
ni sabria els meus fills quan
tornaria a terra.

(Aquest no era dels de sota el coixí, però em semblava adient per a un dia com avui).

 07-08-2.010

?En Joan Salvat-Papasseit va néixer a les 18 hores del dia 16 de maig de 1.894 al 2 on. pis del nº 93 del carrer d’Urgell de Barcelona i va morir, com ja he dit, el 07 d’agost de 1.924, a casa seva al carrer de l’Argenteria també de Barcelona.

Sembla doncs que no es va bellugar gaire.

I es cert.

De fet, tret de les anades i tornades per anar a diversos sanatoris a mirar de guarir-se de la seva malaltia, no va tenir ocasió de moure’s massa.

Tampoc va tenir temps.

Va morir molt jove.

Ni calés.

No en va fer mai una prioritat.

Però malgrat el poc temps que va viure i els pocs viatges que va fer, va tenir una vida intensa, plena i extremadament fèrtil.

Tenim noticia d’ell per primer cop l’any 1915 quan comença a col·laborar, a les revistes  Justicia Social  de Reus (en espanyol) i Sabadelll Federal  (en català i en espanyol), on publicà una sèrie d’articles d’inspiració clarament llibertària i de temàtica obrera signant amb el pseudònim de Gorkiano.

Un parell d’anys més tard publica pel seu compte la revista Un enemic del poble adjectivada per ell mateix com “full de subversió espiritual”, que va anar sortint de manera més o menys regular fins l’any 1.919.

M’ha semblat sentir a dir que la revista la feia ell solet.

L’any 1.918 edita, ell mateix, els llibres, Humo de fábrica  i Glosas de un socialista.

Des del 1919, any en el que aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes,  va escriure només en català.

En aquest llibre queda ben clara la fascinació que exerciren en ell Filippo Tommaso Marinetti i altres futuristes italians.

També va estar fortament influenciat per en Guillaume Apollinaire i els seus cal-ligrames (poemes visuals).

Quan va deixar d’editar Un enemic del poble, va seguir col-laborant en altres revistes publicant-hi les seves proses polítiques i literàries que evolucionen entre l’anarquisme, el socialisme i el catalanisme.

Es veu que per aquella època volia tant sí com no tenir una revista conduïda per ell.

Ho va tornar a intentar.

Va sortir Proa, (any 1.921), però no va anar bé.

Només s’en van fer dos números.

Fins  el 1.921, no surt el seu segon llibre de poemes : L’irradiador del port i les gavines.

Com en el seu anterior, hi combina l’admiració pel món modern amb la que sent per els paisatges, visuals i socials de la Barceloneta.  

El millor de la seva poesia ofereix aquesta fidelitat al món del veïnat obrer on va crèixer.

El 1922 va publicar Les conspiracions, poemes escrits al sanatori de La Fuenfría plens d’exaltació nostàlgica de Catalunya.

També l’any 1.922 publica La gesta dels estels, llibre miscel-lani, on depura algunes propostes elaborades anteriorment i prepara de passada el proper llibre.

Lluis Busquets, una de les persones que millor ha estudiat Salvat, ens en fa un resum : “En efecte, ja des del títol, Salvat-Papasseit s’allunya del maquinisme a la recerca d’altres elements, primerament lúdics en referència a la infantesa i després, del tot naturals, en l’exploració d’una imatgeria i uns ritmes que traspuïn la realitat d’una manera personal, anhelant, fantasiosa, intimista, elegíaca i mítica”.

Impossible dir-ho millor!.

I arribem a 1.923 i ens ve el que Joan Fuster va qualificar com “un dels millors poemes eròtics de la literatura europea”, El poema de la rosa als llavis.

Aquest llibre presenta, amb una franquesa que no té res de superficial, l’epifania de l’acte eròtic que esclata amb l’entusiasme vital i romàntic del poeta.

El seu Romanticisme es fa patent en les imatges de guerra, corsaris i lladres que tenen l’origen en el paisatge familiar del port de Barcelona i en la seva concepció heroica de la vida i de la tasca poètica.

Particularment, penso que tant L’irradiador del port i les gavines, com La gesta dels estels, com El poema de la rosa als llavis, són tres dels millors llibres de poesia que s’hagin escrit mai.

Amén!.

Però tot i no ser, com ja he dit abans, massa viatjat, (tampoc li calia), mireu, mireu, mireu i llegiu, llegiu, llegiu, una petitíssima mostra del que va deixar escrit :

L’enamorat li deia

Penyora d’amor, penyora
si tu em besaves amor,
jo et donaria una rosa

No fóra mesquí de res,
penyora d’amor, penyora;
o bé et tornaria el bes
o et donaria una taronja
una ametlla
o bé l’esqueix
d’una clavellina nova.

No fóra mesquí de res,
penyora d’amor, penyora;
o la flor del cirerer
o el llessami
o bé la lluerna
que hagués pogut descobrir
la nostra abraçada estreta.

No fóra mesquí de res,
penyora d’amor penyora;
que jo em donaria teu
i tu et donaries tota.

Si tu em besaves amor,
jo et donaria una rosa.

 (La gesta dels estels)

 I encara un altre tast.

 Mocador d’olor

Mocador d’olor
que la teva sina
acostava al cor;
com que et sap l’enyor
i et sap la pell fina
tremola d’amor.

Mocador d’olor
fragant tarongina
com li bat el cor! 

(El poema de la rosa als llavis)

 Com os ha quedat el cos i sobre tot el cor ?.

 Molt atentament, el vostre tiet Jaume.

 Salut i República catalana.

?

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!