Com ho veieu això?

El bloc d'en Jaume Castellet

4 d'octubre de 2010
Sense categoria
1 comentari

Segon capítol de “Vides exemplars”. Dr. Max Cahner, un ciutadà que ens honora de veritat.

Avui, en Max Cahner, figura cabdal de la cultura catalana dels segles XX i XXI.

Estic segur que la persona que més ha fet per la Cultura Catalana en els darrers cent anys (no ve d’un pam), ha estat el Dr. Max Cahner i García, nascut a Bad Godesberg (Rin del Nord-Westfalia), de pare alemany i mare del barri de Lavapiés (Madrid)

Quin “pedigree”, oi ?.

Entre d’altres coses, el Dr. Cahner, no va tenir mandra per a fer :

  1. Impulsar a la dècada dels 50 l’aleshores moribunda revista Serra d’Or.
  2. Fou fundador d’Edicions-62 (any 1.962).
  3. Promoure amb el Dr. Enric Lluch (no confondre amb l’Ernest Lluch), la Gran Enciclopèdia Catalana (any 1.965).
  4. Va fundar Curial Edicions Catalanes (any 1.972).
  5. Donà forma i impulsà el Congrés de Cultura Catalana (any 1.975).
  6. Creador de la campanya “català al carrer”, la del popular “en català, si us plau” (any 1.977).
  7. Director del Petit Curial Enciclopèdic (any 1.979).
  8. Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya (anys 1.980-1.984).
  9. Va començar a donar forma a la idea que ja tenia de temps, de fer el Teatre Nacional de Catalunya (any 1.983).
  10. Va aconseguir que el Parlament de Catalunya, aprovés per quasi absoluta unanimitat (una sola abstenció i cap vot en contra), la Llei de Normalització Lingüística (Llei 7/1983 de 18 d’abril). Aquesta llei, coneguda popularment com “la de la immersió lingüística”, va regularitzar, metoditzar i ordenar l’ús de la llengua catalana en molts àmbits, però per sobre de tot, va tenir una importància cabdal en els de l’administració i en els de l’educació. Crec de tot cor, que si el català encara no s’ha convertit en un idioma marginal a Catalunya, ha estat gràcies a aquesta norma. Fins i tot un personatge tan conegut i tan poc sospitós de catalanista com en Jordi Pujol (si home, aquell que l’any 1.984 va ser escollit “Español del Año” per el diari amic ABC), escriu un article per a el seu Centre d’Estudis el proppassat 23 de març, on diu : “Un dels guanys més importants de l’Autonomia catalana ha estat el que el català fos llengua vehicular a l’escola i la possibilitat de practicar-hi la immersió lingüística”.
  11. Promotor de la Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya (anys 1.981-1.984).
  12. Rector de la Universitat Catalana d’Estiu (anys 1.985-1.987 i 1.992).
  13. La Revista de Catalunya fundada l’any 1.924 per el Dr. Antoni Rovira i Virgili, va renéixer de la seva mà (any 1.986).
  14. Fou President del Consell d’administració de Premsa Catalana, S.A. (any 1.986).
  15. Va col-laborar en la creació i va editar els dos diccionaris més importants que s’hagin escrit mai en català, “El Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana” (anys 1.980-1.991) i l'”Onomasticon Cataloniae” (anys 1.989-1.997, ambdues obres del Dr. Joan Coromines i Vigneaux.
  16. Una altra feina ben feta, va ser donar-se de baixa de Convergència (any 1.994).
  17. Et., etc., etc.

Mireu si n’es d’important, que dos dels més grans savis de la nostra Cultura, en Joan Fuster i en Joan Coromines, el van designar marmessor dels seus llegats respectius.

L’any 2.006, amb motiu del 70è aniversari del Dr. Cahner, el Molt Honorable Senyor Heribert Barrera i Costa va escriure un article titulat “Un home providencial”, que començava aixi : “D’entre tots els nostres coetanis vius, algú ha fet més que Max Cahner per la supervivència de la Cultura Catalana?. Jo no sé veure ningú que ni tan sols l’hagi igualat”.

I després de tot aixó i de moltes més feines que ha fet, aquest home té la modestia de dir de si mateix : “Jo sóc català d’adopció i ateses les circumstàncies de subjugació cultural i lingüística, aquest fet et converteix en catalanista. El catalanista, es un català que aspira a la normalitat i normalitat vol dir independència” (llegiu el llibre “Que pensa Max Cahner?”, de Xavier Mora, Dèria Editors, any 2.009).

Tornant enrrera en el temps es oportú recordar que l’any 1.964 va ser expulsat de l’Estat espanyol per ordres directes del conegut malfactor Manuel Fraga Iribarne. En una entrevista que li feren el maig de 2.009 per a la revista “Les 3 Viles”, diu : “quan vaig editar el meu primer llibre, “Nosaltres els Valencians”, de Joan Fuster, vaig passar la censura perquè li vaig enviar a un frare valencià dominicà que segurament no va entendre res, però li va fer gràcia i el va passar. Després, el propi Fraga va escriure una carta perquè m’expulsessin del país!!. I mira, amb això et demostraré la “limitació” dels policies d’aleshores : em van venir a buscar dos homes a l’editorial Curial, als que havien pagat per a portar-me en tren fins a la frontera. M’hi van fer anar en cotxe i jo vaig anar fins a La Jonquera, però a La Jonquera no hi ha tren!. Està a Portbou!. Un cop allà, es vàren començar a barallar entre ells i al final vaig passar la frontera amb el cotxe. Tu creus que m’han d’expulsar del país amb el meu propi cotxe?. Era insòlit!

Des de l’any 1.972, el Dr. Cahner viu a Sant Vicenç de Montalt, on ara, bastant enretirat dels afers públics, dedica el seu temps a la Fundació Coromines, de qui ja he dit va ser nombrat marmessor i a recopilar la seva pròpia obra sobre la Revolució i la Contrarevolució. “Em fa por no arribar a acabar els sis volums, ara necessito una mica d’ajuda”.

Una vegada, potser fa 25 anys, vaig tenir l’honor de donar-li la mà i de fer-me una foto al seu costat.

El recordo cada dos per tres.

Rera els turons no hi anéssim a cercar
la il-lusió perduda ni el delit.
Tornaríem de buit i amb la mirada trista.
Més ens val la incertesa i els risc
d’ara mateix, que l’enyor o l’angoixa.

Rera els turons la llum, melangiosa,
no ens encendria els ulls i sentiriem
a la pell el calfred d’aquell silenci, buit
de tota llei d’anhels i d’esperances.

(Miquel Martí i Pol)

Salut i República Catalana.

Jaume Castellet Larena.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!