7 de maig de 2008
0 comentaris

Viñarock 2008

Dijous primer de maig de bon matí vam baixar cinc en un cotxe cap a les Espanyes, concretament a Villarobledo, per assistir al Viñarock 2008. La zona d’acampada habilitada era més que insuficient, i les tendes van envaïr mig poble. Per cert, el 95% de les tendes són d’aquestes Quechua que es munten soles, però després plega-les…

El primer concert després de plantar la tenda va ser el de Su Ta Gar a 2/4 de 7 de la tarda, un bon començament! Això sí, sota un sol de justícia.

Després de Su Ta Gar, van venir La Vela Puerca, Amparanoia i els
fantàstics Barricada ja a dos quarts de 10 de la nit, amb el recinte
força ple que van acabar el concert amb la mítica “No hay tregua”.

A continuació l’Albert Pla, Marea que diria que van ser els més
exitosos de la nit i l’Emir Kusturika & the no smoking orchestra,
que ens van recordar les pel·lis del cantant amb les seves cançons, a
més de fer shows diversos tocant violins i guitarres de les maneres més
curioses… ja eren quarts de dues de la matinada i estavem cansades
del viatge, però vam ballar moltíssim i ens van encantar. Després ja
ens vam retirar a la fantàstica tenda amb la carpa amb música 24 hores
al costat… El primer dia no havíem vist Sepultura, Baron Rojo,
Reincidentes ni Molotov, però no es pot veure tot, entre altres coses
perquè hi havia tanta gent que trigaves unes quantes hores en anar dun
escenari a l’altre. A més si l’objectiu és veure tots els grups, és
difícil sobreviure al festival. I no vam anar a cap concert de les dues
carpes petites, la Babilonia amb tots els hip-hoperos i la Quixote.

El segon dia ja ens vam posar com una gamba igual que tothom
que assistia al festival. Villarobledo té un clima desèrtic d’aquests
que de dia et cremes i de nit t’has posar l’abric que fa un fred que
pela! La jornada de concerts va començar amb els Obrint Pas a 2/4 de 5
de la tarda, vam haver de fer un esforç per a arribar-hi…

La
dansa dels condemnats va anar dedicada als grups musicals que han
tingut problemes de censura, més dels que en un primer moment podríem
pensar: Betagarri, Fermin Muguruza, Berri Txarrak, els mateixos Obrint
Pas…

La de no estàs sol, no tingues por, com sempre dedicada a
Guillem i les víctimes del feixisme. Durant el concert van tenir un
record per en Franki de Terrassa.

A la mateixa hora que Obrint Pas actuava la Sorkun i em va
saber greu perdre-me-la… L’altra gran concert de la nit va ser el de
Rosendo a les 12 de la nit. Entre mig una bona migdiada i trocets
d’altres grups, com Los Suaves o Elbicho.

Prometo estarte agradecido…

A darrera hora volíem veure Canteca de Macao, però el graciós
que ens va tirar una pedra i petar el vidre del cotxe ens ho va
impedir. Vam acabar la nit visitant la guardia civil, el pàrking i el
taxi locals.

El tercer i darrer dia va començar amb Habeas
Corpus a dos quarts de cinc de la tarda (perquè els que més m’agraden
han de ser a primera hora?).

Acte seguit Berri Txarrak.

Una cançó en anglès que diria que és una versió d’algú, una mica pastelosa…

Una cançó més canyera:

I la mítica cançó del Gazte Topagune d’Elorrio del 2004 que va cloure l’actuació:

Després dels Berri Txarrak, una mica de tastet de Kiko Veneno,
La Fuga amb versions com la mítica “más chutes no, ni cucharas
impregnadas de heroina, no mas jovenens muriendo noche y dia, solamente
oir tu nombre causa ruina…”. I quan començava Muchachito vaig anar a
descansar una estona per resistir la resta de la darrera nit. I quan
vaig veure que per sortir de la massificació vaig arribar gairebé a les
portes del recinte amb penes i treballs a base d’empentes, vaig decidir
no tornar-hi a entrar i anar cap a la tenda a dormir. Les companyes que
ho van fer més tard van arribar a témer per la seva integrita física.
Vaig trobar força greu que en un recinte amb accés controlat hi hagués
tal quantitat de gent. Total, que Soziedad Alkoholika, Siniestro Total
i el Peret els haurem de deixar per un altre any.

L’endemà a
plegar les tendes i un bon viatge de tornada cap a casa, la primera
part amb una bossa d’escombraries fent de vidre posterior. La conclusió
va ser que el Viña d’enguany ha estat bé però no repetirem. Massa gent,
més de la que pot suportar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!