Darrerament he assistit a una sèrie de fets que m’han indignat força. Per començar, les anomenades “revoltes del món àrab”. Les he seguides amb interès, però el que m’ha sobtat molt és la reacció del món occidental i els seus mitjans de comunicació. Tots s’ompliem la boca que els tunisians o els egipcis tenien dret a decidir, que aquests països havien suportat unes dictadures fèrries i llargues. I jo em pregunto: si tothom sabia de l’existència d’aquests règims i el patiment de les seves poblacions, perquè no en deien res? Perquè cada dos per tres van apareixent notícies parlant de la manca de llibertat d’expressió a Cuba i Veneçuela com si fossin la pitjor situació del món?
De fet, ho tenia clar abans, però ara, encara més: els mitjans de comunicació de masses (bàsicament televisions i també diaris) són el gran germà que controla l’opinió de la població, gairebé inventant guerres virtuals tal i com ho feien a la televisió del llibre d’Orwel. Perquè parlar només dels conflictes que interessa (i magnificar-los) i amagar-ne d’altres, no difereix gaire d’invertar-se’ls.
I sovint em pregunto perquè es fan grans titulars de fets arreu del món quan es podrien fer de coses que ens passen aquí, per exemple tancar un diari i torturar-ne els redactors, il·legalitzar partits polítics permetent arribar al poder als seus adversaris, censurar les emissions de canals de televisió… no cal anar gaire lluny oi?
Potser pot semblar un contrasentit, però la llibertat d’expressió, avui, passa per superar als qui emeten propaganda cada dia omplint-se’n la boca.
Esperem que Internet, finalment, sigui un gran instrument dels oprimits contra els opressors, i en el fons, aquí hi ha la gran batalla estratègica del moment. Acusaran la xarxa de ser un cau de terrorisme, de pornografia infantil, de descàrregues ilegals, i tancaran webs i acusaran a distribuidors d’informació d’agressors sexuals. Però tingue-m’ho clar, la xarxa ha de ser nostra, de tothom. Perquè si algú controla la xarxa, controlarà el món. O millor hauria de dir, seguirà controlant-lo. I mai havíem tingut cap oportunitat com aquesta de trencar la televisió única del Gran Germà en milions de bocins.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!