Festa, lluita i catalogació

Bé, ja han passat les festes del Pla i encara dura la ressaca. El dijous ja
vaig dormir dues horetes (de 8 a 10 del matí) acabant la memòria per la plaça de
bibliotecària al Bus Montau, per entregar divendres, el darrer dia de termini. O
sigui que ja vaig començar amb son endarrerida… Però ha estat bé, el dissabte
hi havia molta gent a la Salseta del Poblesec i a l’empalmada, vam acabar a les
8 del matí tocades. El diumenge hi havia concertet amb Abbey Road que van tocar
amb prou feines una hora i vint minuts, i els de l’esbart del pla que estavem
fent barra no vam tenir temps de fer ni un duro! No hi ha dret!

Ara que estic de vacances he pogut acabar per fi el llibre "La pell de
la revolta", d’en Jordi Sierra i Fabra. Està ambientat al començament de
segle XX, i culmina amb la Setmana Tràgica. Ha estat bé, però de vegades és un
pèl massa detallista. Es basa molt en el punt de vista del protagonista, o sigui
que la realitat exterior històrica hi apareix a pinzellades. A destacar la frase
d’en Ventura, el protagonista:

"no hi crec
, en aquest país […]; crec en en nosaltres, en Catalunya, però no pas en
Espanya i en el seu mite arcaic, les restes de l’Imperi que va ser i no tornarà
a ser. Espanya no existeix: és una imposició. Tard o d’hora hi haurà una guerra
civil: catalans, bascos, gallecs… Serà com el 1714, una vegada i una altra. El
mal és que sempre guanyen ells. No em demanis per què, però ho sé: sempre
tindran la força, l’odi, la creença en la seva superioritat, el poder de la seva
maleïda repressió i prou diners per esclafar-nos."

És força pessimista, sí, però dita just en acabar la Setmana Tràgica. Dit
això el prota se’n va a Amèrica.

Així doncs, el llibre està bé però tampoc el tindré de capçalera. Ara que
tinc una mica de temps ja us diré què em sembla el proper!