5 de desembre de 2010
2 comentaris

Estat d’alarma

He de reconèixer que estic espantada. He assistit a una mena de circ, en que fa un temps que es va repetint als mitjans de comunicació que hi ha un col·lectiu de treballador/es privilegiat, el dels controladors aeris. De la versió dels controladors aeris i de quines són realment les seves condicions laborals, poc n’he sentit.

Aquest cap de setmana, he vist com la cosa pujava de to, els
controladors protestaven, tothom deia que no tenien cap mena de raó al
defensar els seus privilegis. Ningú ha aclarit quins són aquests
privilegis. Però m’agradaria saber quin és el concepte de “privilegi”
quan es parla de persones treballadores, fins on les millores de les
condicions laborals aconseguides s’han de considerar un avenç i fins on
s’han de considerar un privilegi. I aquest punt el veig encara més
important tenint en compte que arràn d’aquest conflicte han declarat
l’estat d’alarma i fet ocupar les torres de control per part dels
militars. I els controladors i controladores han passat a estar sota
jurisdicció militar. Això em recorda quan ja fa anys m’explicaven que a
la dictadura tot i ser civil et podien fer un consell de guerra militar,
que no ho acabava d’entendre. Doncs la veritat és que això d’ara tampoc
no ho entenc. No entenc que es declari l’estat d’alarma i es treguin
els militars a fer treballar gent a punta de pistola i tothom ho trobi
la mar de normal.

Passarà sobint a partir d’ara? Sempre que algun
col·lectiu de treballadors defensi les condicions laborals que s’hagin
assolit amb el temps i algú decideixi que són uns privilegis, podran
acabar enviant als militars? Qui decideix les situacions prou importants
per declarar un estat d’alarma? Que l’especulació de les entitats
financeres portés al col·lapse l’economia, no és una situació alarmant,
per exemple? Jo no vaig veure pas militars ocupant bancs i caixes per
tal de mirar de portar la situació a la normalitat. Més aviat vaig veure
un gobern donant muntanyes de diners dels nostres impostos a aquests
bancs i caixes responsables de la crisi. Com és que els treuen ara i no
abans? De debò n’hi havia per tant? Ja ho he dit al principi, a mi em fa
por que a partir d’ara vagin treient els militars al carrer de tant en
tant quan considerin que defensar els nostres drets laborals (i qui sap
si socials o nacionals) és fer un xantatge al gobern i ens vulguin
recordar qui mana. Malament anem…

Notícies que he trobat interessants sobre el tema:

  1. Cert, el govern espanyol ha iniciat una escalada repressiva i una onada de privatitzacions que es poden carregar l’Estat de Benestar en quatre dies.

    Però si us plau, que ningú defensi el col·lectiu de controaldors, insolidaris i privilegiats “obrers” que viuen com ministres. Aquesta gentussa no va va secundar la Vaga General del 29-s, arrosseguen prebendes i privilegis des de l’època franquista i han defensat sempre el corporativisme dels seus llocs de treballa, negant-se a formar a gent nova. Em sembla un insult a la classe obrera que se’ls defensi ara com a pobretes víctimes quan durant dècades han viscut vides de luxe. Pregunteu als barris on viuen i quedareu sorpresos. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!