Esteu al cas d’això? Fot una mala pinta…
http://www.cobdc.net/document-192/2011/02/quina-ha-de-ser-la-solucio/comment-page-1/#comment-18
Passeu el link a altres bibliotecaris si en coneixeu
21 d'abril de 2011
5 comentaris
ELS ?INVISIBLES? TAMBÉ ESTÀVEM (carta oberta sobre el 16 d’abril)
“Com en cada diada centenars de militants de l’esquerra
independentista es deixen el millor de les seues forces per estendre
socialment i fer visibles els seus anhels: construir uns Països
Catalans lliures i socialistes. Sempre hem estat al carrer fins i tot
quan els partits institucionals s’han retirat, quan la por a
mullar-se els ha fet desconvocar o quan han volgut moure la data de
la diada. Hem plantat cara al feixisme i hem protegit el nostre dret
a existir i a expressar-nos amb llibertat.”
“Tot això és
ben visible per a qualsevol persona assistent a les manifestacions
del 25 d’abril. Per què s’amaga?”
ELS “INVISIBLES” TAMBÉ ESTÀVEM
Una carta
oberta
Sense preàmbuls, fastiguejat és com se sent un
servidor en llegir o sentir la major part de les cròniques del
16 d’abril. Com en cada diada centenars de militants de l’esquerra
independentista es deixen el millor de les seues forces per estendre
socialment i fer visibles els seus anhels: construir uns Països
Catalans lliures i socialistes. Sempre hem estat al carrer fins i tot
quan els partits institucionals s’han retirat, quan la por a
mullar-se els ha fet desconvocar o quan han volgut moure la data de
la diada. Hem plantat cara al feixisme i hem protegit el nostre dret
a existir i a expressar-nos amb llibertat.
L’antivalencianisme
del Partit Popular
ha conduït al tancament forçat de TV3
i això ha fet que en els últims temps la diada nacional
haja girat en torn a aquest greu atac a la llengua i la llibertat
d’expressió. Defensar TV3
al País Valencià
no és altra cosa que defensar les nostres llibertats
-col·lectives i individuals- més essencials. Això
ha unit a desenes de milers de persones en les últimes
convocatòries. Tanmateix, el significat del 25 d’abril com a
diada, és molt més gran, transcendeix el fet de TV3.
Tal i com es percep a cada manifestació, i la del dissabte
passat no fou cap excepció, existeix un independentisme
latent, majoritari si més no a nivell simbòlic, en cada
convocatòria.
Any
rere any, però, es repeteix una decebedora constant en la
majoria de les cròniques de premsa: no es destaca l’anònima
presència independentista, es redueixen al mínim les
al·lusions als Països Catalans, i es destaca la presència
de polítics, partits institucionals i sindicats. Observe amb
tristesa que en bona part els redactors que treballen a la
manifestació avantposen la línia editorial a allò
que es viu a peu de carrer. Altrament no s’entén que cap mitjà
de comunicació haja fet esment de l’esquerra independentista,
que al llarg de la diada d’enguany va convocar dues manifestacions
(una d’elles a Llíria), un més que digne acte polític
als peus del Palleter, i un concert a Manises en solidaritat amb
ACPV.
No és un fet excepcional, a cada convocatòria treballem
de valent, i els nostres blocs solen congregar milers de persones, en
especial gent jove, però no només. Tot això és
ben visible per a qualsevol persona assistent a les manifestacions
del 25 d’abril. Per què s’amaga?.
Aquesta ocultació contrasta amb el seguiment que han tingut,
en bona part dels mitjans, les convocatòries ultres que han
intentat boicotejar la manifestació del 16 d’abril. Sembla com
si existira l’interès de crear una sensació de
conflicte entre valencians, ni que siga a nivell residual. O pitjor
encara, com si algú volguera alimentar aquesta excreció
“valencianera” que afortunadament la societat ha posat en el seu
lloc. Perquè no ens equivoquem, el 16 d’abril fou la
demostració que al blaverisme polític se li ha acabat
el bròquil. Només un fanàtic s’atreviria a
comparar la micromanifestació antivalenciana de Sentandreu amb
la macromanifestació nacional que recorregué el centre
de València de Torres a Torres.
Al
llarg de la nostra història, el nacionalisme ha viscut
diferents trencaments generacionals. Quan alguns mitjans de
comunicació destaquen l’establishment
d’esquerra per damunt del sentir majoritari dels manifestants, quan
s’obvia la presència tossuda d’una esquerra independentista en
constant maduració i expansió, quan es menysprea tot un
gruix de gent, tot un munt d’esforços, il·lusions,
anhels,… entenc per què cada vegada menys joves se senten
atrets pels partits polítics tradicionals, per què
l’esquerra institucional és incapaç de guanyar al PP.
El
passat 19 de març els independentistes de Pedreguer, militants
d’Endavant (OSAN),
de Maulets i
del SEPC,
feren un mural commemoratiu dels 300 anys del decret de Nova Planta
on apareixia la figura de l’actual cap d’estat espanyol cap per
avall. Aquest fet simbòlic aparegué en la premsa
profusament, tanmateix, els mateixos mitjans no digueren res de les
milers de persones que aquestes mateixes organitzacions, juntament
amb CAJEI
i COS,
reuniren a València aquest 16 d’Abril. Sembla que les
redaccions d’aquests mitjans ens indiquen que el seu interès
està més en el morbo
que en visibilitzar una nova generació que es consolida i
avança des de la penombra per pintar el país amb tots
els colors del roig.
Pau Fabra
RESPONSABLE
DE PREMSA D’ENDAVANT-OSAN AL PAÍS VALENCIÀ
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!