Durant la nostra vida patim cada dia la violència del sistema, un sistema que no oblidem, mai en té prou d’explotació, sempre arribarà tan lluny com pugui per aconseguir el màxim benefici i l’única cosa que el pot aturar, és la solidaritat i consciència de classe. És per això que un dia de vaga com avui, és tan important demostrar-nos a nosaltres mateixes, els treballadors i les treballadores, que si ens organitzem tenim el poder a les nostres mans.
No s’hi val l’excusa que els sindicats grocs no són legítims. Davant d’una retallada tan gran dels drets de la gent treballadora i totes les classes populars per un dia hem de saber donar una resposta majoritària. És l’oportunitat que tenim per dir que no ens agrada com ens governen en un sistema tan i tan injust i que genera tan de patiment, a casa nostra i arreu del món.
La gent que avui dia encara té feina, té la responsabilitat de fer vaga pels nostres avis i àvies i nosaltres que ho serem demà, i pels nostres fills i filles. I en definitiva, per tots aquells que avui no en poden fer. No és el desig natural que la generació que ens ha de succeïr tingui una vida millor? Ara per ara és evident que no serà així. Si hem aconseguit els drets laborals que tenim, ha sigut gràcies a la lluita de treballadores i treballadores que ho tenien molt pitjor que nosaltres per fer vaga. I gràcies al seu esforç i sacrifici, van aconseguir que els seus fills visquéssin millor. Però ara, la vaga és perquè no ens retallin aquests drets aconseguits amb tant d’esforç d’una manera brutal. Huríem d’assumir la nostra responsabilitat històrica per tal de poder mirar els nostres fills a la cara quan ens preguntin què va passar després de la gran crisi provocada pel capital que comportà una abans i un després en les vides de la gent. Els qui haurien de fer els piquets més grans a la feina dels seus pares i mares són els nens i nenes que patiran més aquest empitjorament de les condicions de vida.
Es parla molt del dret a fer vaga i el dret a treballar. Però a mi m’agradaria més parlar de l’ètica de fer vaga i la de no fer-la. Tothom ens hem beneficiat de les lluites de la classe obrera que ens ha precedit, que en el seu moment van ser durament reprimits. Tan els qui van fer vaga com els qui la van criticar o van passar de tot. I tot allò que s’aconsegueixi fent aquesta vaga, serà gràcies a la gent que la fa perdent un dia de sou, però se’n beneficiarà tothom, també els que no fan vaga.
Tothom que té feina té, al meu entendre, el deure moral cap a la resta de treballadors i treballadores i sobretot cap a les generacions que han de pujar d’anar a la vaga general, per demostrar-nos a nosaltres i al capital que tenim la capacitat de decidir i de no deixar-nos trepitjar sense oposar-hi resistència. I també tenim una obligació moral cap a la humanitat en general, perquè la vaga d’avui es fa contra els mateixos que provoquen la misèria al món i la destrucció del planeta. No s’hi val a fer un donatiu a qualsevol ONG per tranquil·litzar la consciència. Cal mullar-se el cul i avui, no anar a treballar.
El dia de vaga general és per variar, el nostre dia. El dia de recordar-nos que si som capaces de ser solidàries, podem. És per això que com diu Joan Margarit, la llibertat és quan comença l’alba en un dia de vaga general.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaga en favor de les polítiques i els malbaratadors públics en nom de la distribució i en contra dels emprenedors i creació de riquesa.