6 d'octubre de 2009
0 comentaris

Amadeu Casellas 80 dies en vaga de fam

M’ha arribat aquesta carta oberta a l’Amadeu Casellas:

divendres, 2 / octubre / 2009

Carta oberta per l’Amadeu Casellas,

Hola, Amadeu:

Quina
vergonya que em fa escriure’t, després d’un silenci tan llarg, que m’ha
crescut com una mala herba. Hi ha circumstàncies, dificultats…ja ho
saps. Però des de fora de la presó, costa sempre, pensar-hi. Perquè les
presons, generalment, no surten als diaris ni a les notícies i tampoc
no es veuen, sempre estan amagades dins del paisatge, suposo que ben
deliberadament…

Com que sé que et censuren les cartes, aquesta
te l’envio ja oberta. Dirigida a tu però també a tota la gent del
carrer que, com jo mateixa, està en quart grau penitenciari sense
saber-ho. Sense creure que, algun dia, li pot tocar anar a parar a les
clavegueres del sistema, que necessita homes lliures empresonats per
tal que puguin seguir lliures estafadors com Fèlix Millet i tants
d’altres, i repressors amagats en despatxos, per exemple al carrer
Aragó, a la Direcció General de Serveis Penitenciaris, on els qui et
van prometre la llibertat, després de la vaga de fam de 76 dies de
l’any passat, amaguen les mentides sense vergonya.

I vet aquí que avui, 2 d’octubre, fa 80 dies que dura aquesta nova vaga de fam.
Què puc dir-te, company? Que jo he menjat cada dia, durant aquest llarg
estiu en què, per enèsima vegada, fas servir el teu cos d’altaveu d’un
sistema repressor i injust que no pares de denunciar, i no només en el
teu cas, sinó explicant també les injustícies generalitzades? Què puc
dir-te, amic?
Que pateixo per tu i temo que et deixin morir, així de cru, així de clar…Ets una veu massa incòmoda…

Company, amic: espero que t’arribi, d’alguna manera, aquesta carta, encara que només serveixi per trencar silencis.

Companys
i companyes, amigues, amics: si l’Amadeu mor a la presó, és cosa
nostra, és culpa nostra, també. Les presons són aquí, a la cantonada, i
és inútil no voler-les veure.

Perquè sempre hi haurà un Amadeu
disposat a deixar-hi la pell, si cal, per tal de fer-les visibles,
monstruoses com són, essencialment injustes.

Una amiga de l’Amadeu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!