Rondônia, Brasil

 

Fa més de quatre mesos que no escric en aquest blog. Us en demano disculpes. De fet fa temps que vinc pensant en quin ha de ser el paper d’ aquest espai i en quina línia em cal seguir. No és que hagi parat d’ escriure. Ho continuo fent en portugués, des del Brasil, al blog de la CPT (pastoral de la terra) de Rondônia. La majoria de les vegades de forma anônima (cal cuidar-se) e encara en un espai compartit, on també divulguem notícies regionals que fan referência a la nostra regió. Val a dir que l’ abast que hem aconseguit amb aquest humil blog és més animador que no pas aquest altre. Però fa uns dies que penso que he de tornar a escriure en català i per a catalans des de l’ Amazònia. Quan era a Catalunya m’ agradava saber el que es feia a l’ església sul-americana. Segurament que per alguns continua interessant i inspirador el que s’ està coent per aquí. A veure si trobo temps i ganes per fer-ho. Procaré de començar per la trobada de finals de mes d’octubre passat a Manaus.
 

A la fotografia Dom Erwin Krauser llegeix la carta de la trobada de l’ església católica de l’ Amazônia. Aquest bisbe, missioner d ‘origen austríac, bisbe dela Prelacia del Xingú, actualment és un dels capdavanters en la defensa dels indígenes i pobles de l’ Amazônia contra les agressions de les propostes del govern brasiler a la regió. 
Al seu costat Dom Moacyr Grecci, bisbe emérit de Porto Velho, una altra llegenda viva de l’ església compromesa amb l’ Amazônia, des del seu temps de bisbe de Rio Branco, a l’ Acre, on va recolçar Chico Mendes i altres lluitadors en defensa de la selva i dels “pobles de la floresta”. 

“Aquests dies hem reflexionat sobre problemes que continuen a perjudicar i  amenaçar la vida i l’ existència de persones i pobles i al medi ambient a l’ Amazônia. Amb l’ ajuda d’estudiosos i especialistes hem escoltat persones que senten en la pròpria pell els drames provocats per les polítiques de dominació amb total falta de respecte als legítims anhels i necessitats dels pobles d’ aquesta regió”.  

Entre les preocupacions es destaca novament el continu creixement de les poblacions urbanes a l’ Amazònia i l’ augment del nombre d’adeptes a les esglésies evangèliques fonamentalistes a la nostra regió. Potser per això, la carta publicada no tan sols pren posició contra les propostes polítiques i econòmiques (com la construcció de gegantines hidroelèctriques) que el govern de Lula i de Dilma està imposant a l’ Amazònia, . També té propostes valentes respecte a l’ interior de la própria església.

Avui voldria destacar el reclam que la Carta ha fet demanant canvis, en nom dels dels milers de comunitats que no tenen ningú per celebrar l’eucaristia:

“Ens dol profundament veure milers de les nostres comunitats excluídes de l’ eucaristia dominical. La majoria tan sols tenen la grácia de celebrar el Memorial de la Passió, Mort i Ressurrecció del Senyor una, dues o três vegades a l’ any”. El  Senyor, la vigília de la seva mort, no va donar tan sols un bon consell, sinó un manament explícit: “Feu això en memòria meva” (1 Cor 11,24; Lc 22,19). (…) Per tant es fa necessári crear estructures perquè el 70% de les comunitats que avui estan excloses de la celebració eucarística dominical, puguin participar de la “fracció del pa” (At 1,42), i del “sagrament de la pietat, senyal d’ unitat, vincle de la caritat, banquet pasqual” (SC 47)”. 

Per veure la Carta de l’ Amazònia (en portuguès) cliqueu aqui.