Rondônia, Brasil

D’una manera totalment imprevisible la política brasilera s’ha capgirat després de la onada de manifestacions que encara no s’ha acabat.
Regions perifèriques com la nostra Rondônia va tenir manifestacions en gairebé totes les ciutats mitjanes i tan sols a la capital, Porto Velho, dijous passat, es van manifestar 30.000 persones. La majoria joves.
La complicitat de les dretes més radicals ens els excessos i en la violência cada vegada està més clara. Militants dels moviments socials i d’ esquerres que s’ identificaven eren maltractats i expulsats. I les accions dels provocadors han estat confessades.
Però el que impressiona són les ràpides reaccions governamentals.
Mentre es veu venir un canvi en algunes de les principals figures ministerials del govern de la Presidenta Dilma.
Temes encallats de l’ agenda política ara es mouen rapidament al Parlament brasiler, en la direcció marcada pels manifestants: Combat a la corrupció, destí de recursos a educació i salut, i reforma política.
Alguns temes on Dilma estava arraconada pels propis aliats, ara ha trobat arguments convincents per fer canviar d’opinió els diputats.
Una llei que dos mesos abans hauria estat aprovada, que volia treure de la Fiscalia el dret d ‘investigar, ahir va estar rebutjada per ampla majoria.
Els indígenes mundukuru han expusat de les seves terres els tècnics que preparaven la construcció de represes al riu Tapajós.  Contra les seves manifestacions fa dues setmanes, el govern ha ajornat els treballs i s’ ha fet enrera.
Els indígenes, que ja no tenien altra sortida que amenaçar literalment de començar a tallar caps dels qui a partir d’ ara entrin a de les seves terres sense permís, han trobat en els indignats brasilers una ajuda que no esperaven.
El govern té molta més feina que enfrentar els indígenes. La por que la situació escapi de control é molt gran. 
Dilma manté la proposta d’un referêndum sobre una reforma política, que entre altres propostes, treu el finançament privat de les eleccions, que deixava els diputats compromesos amb grups empresarials més que no pas amb els seus electors.
Manifestacions continuen, amb pautes més organitzades i ben pensades. No tan sols contra la corrupció: sanitat, educació i transport públics de qualitat, reforma agrária i altres.