Pere Casaldàliga, que actualment és bisbe jubilat de São Félix de l’ Araguàia, ha demanat oficialment a l’ estat del Mato Grosso que retiri el seu nom d’un premi de periodisme organitzat per la Comissió Estatal d’ Erradicació del Treball Esclau (CONATRAE).
Casaldàliga ha fet aquest gest ajuntant-se a les entitats que han protestat pel recent nomenament de Janete Rivas a la Secretaria (conselleria) de Cultura del Mato Grosso, pel fet que ella consta a la llista de hisendes i empreses on s’ha descobert treball esclau.
Aquesta llista pública l’edita el Ministeri de Treball i impedeix de rebre subvencions oficials i altres restriccions, essent una de les formes més efectives de combat a la moderna pràctica d ‘esclavatge al Brasil.
Janete Riva és la proprietària de la “Fazenda Paineira”, situada al municipi de Juara, al nord del Mato Grosso, on la policia va alliberar set treballadors en estat d’ esclavatge l’ any 2010.
Janete Rivas, secretária (consellera) de Cultura del Mato Grosso,
proprietária denunciada per mantenir treballadors en règim d’esclavatge.
La setmana passada el Fòrum Estatal de Drets Humans i de la Terradel Mato Grosso havia demanat la sortida de Janete Riva del govern, però el governador Silval Barbosa s’ha negat a fer-se enrera del nomenament i ha declarat que mantindria la secretaria al seu govern.
Casaldàliga havia estat nomenat pel premi per haver estat un dels primers a denunciar l’ existència de treball esclau al Brasil i al Mato Grosso. Per això ha considerat una incoerència mantenir el seu nom al premi, convocat pel mateix govern que ha nomenat i manté aquesta proprietària en un important cárrec governamental.
El marit de Janete Riva, José Riva, és un influent diputat estatal del Mato Grosso, conegut per la seva proposta d’ instal.lar càmeres de vigilància als locals públics amb internet i instal.lar un tren d’ alta velocitat per a la Copa de 2014 a Cuiabá.
Segons el Fòrum Estatal de Drets Humans i de la Terra del Mato Grosso, l’ equip d’inspecció organitzat pel ministeri de treball i la fiscalia de treball brasiler, el 2010 va trovar a la hisenda de Janete Riva 51 trebalhadors, 42 d’ells sense registre a la cartilla de treball i de la seguretat social.
Segons els inspectors, set que treballaven netejant els prats eren mantinguts en condicions anàlogues a treball esclau.
Amb mês de 7.000 hectàrees de terra, a Fazenda Paineiras tênia aprop de 1,5 mil hectàrees de pastura, amb unes 3.5 mil vaques.
Els treballadors estaven em pèssimes condicions d’ allotjament: Tres estaven en una barraca de lona. Els altres quatre en uma barraca de fusta em condicions precàries. La proprietária no els donava llit ni matalassos. Tots dormien em unes espumes improvisades. L’ aigua l’havien de recollir d’um riu proper, sense cap mena de filtre. Ni en els llocs de treball ni en els allotjaments hi havia instal.lacions sanitàries i havien de fer les necessitats a fora. El menjar era preparat de manera improvisada, no hi havia cuines.
La jornada de treball era exhaustiva i el descans setmanal no era remunerat, com mana la llei. Els sous no estaven essent pagats correctament.
Tampoc no tenien els materials de protecció obligatoris, malgrat tractar-se d’un treball perillós (treball amb falços). No hi havia cap mena de material de primers auxilis, com és obligatoria per la llei per facilitar la cura en cas d’ accident.
La mateixa Fazenda Paineiras va patir una inspecció el dia 21 de maig d’una operació muntada per la policia federal (Operació Jurupari) amb objectiu de reprimir l’ extracció, transport o comerç clandestí de productes de l’ Amazônia. Janete Riva va ésser detinguida acusada de crim ambiental, però fou alliberada per respondre al procés em llibertat.
Aquesta és la carta de Casaldàliga registrada al despatx del governador del Mato Grosso:
“Considerant que la hisenda de proprietat de la secretária de cultura de l’ Estat de mato Grosso, Janete Riva, consta a la Llista del Treball Esclau del Ministeri de Treball, jo demano que el meu nom sigui retirat del premi del concurs de periodisme organitzat per la CONATRAE/MT.
Atentament. Pere Casaldàliga.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!