“vostès que poden parlar, parlin”
Ahir una persona em parlava de Ernest LLuch, dient-me que era una bona persona i reprovava haver sigut assassinat per ETA.
Li deia que tenia sentiment contradictoris, que sí que era una eminència com a professor i intel·lectual i segur que era bona persona, però que per una altra part i després de rellegit la seva biografia, perquè només tenia en la memòria i recordava que havia sigut ministre de Sanitat del govern Gonzalez quan tenia lloc tot l’enrenou dels GAL, la guerra bruta de l’estat per aturar ETA, per comptes de parlar i negociar i posar punt final al conflicte, i en canvi el govern de l’estat actuaven com autèntics terroristes.
I, la paradoxa de la persona, d’Ernest LLuch, és que havent estat represaliat, primer pel franquisme, després ho fos pel mateix partit socialista com a portaveu per negar-se a donar suport a les esmenes a la LOAPA i no obstant, anys més tard, en va ser ministre de Sanitat.
En un míting al país basc escridassava a ETA pels atemptats, i anys més tard va ser assassinat a Barcelona.
Em ve a la memòria, en l’acte multitudinari de protesta per l’assassinat, i amb tots els polítics que comandaven el país, govern i oposició al capdavant, la periodista Gemma Nierga que reclamava públicament als polítics, “vostès que poden parlar, parlin”… Va ser agosarada.