Generació...

10 matí, surto de casa
10 i 10 sóc a l’estació compro el bitllet, com que he arribat 15 minuts abans de que passi el tren, fullejo el diari mentre prenc un cafè.
10:30 vaig a l’andana.
10:34 el tren no arriba.
10:46 pujo al tren.
10:47 miro si hi ha algun missatge , tinc el Whats en silenci. Res.
10:48 cop d’ull al twitter.
10:49 alço el cap el paisatge de la finestra és bonic, la silueta del Montseny al fons, mig en calitja…
10:53 llegeix-ho el mail obert, faig la piulada, si ja ha passat llista…
12:15 arribo a Sants… giro a l’esquerra, hi ha dues furgons de mossos aparcats en paral•lel, perpendiculars a l’estació. Els mossos; mascles i femelles van armats amb metralletes i armilles amb l’indicatiu a l’esquena ben visible. Tot correcte. Què hi fan? Pregunta, que no pregunto.
12:16 sóc al carrer d’arbres del costat del parc de la España industrial… travesso Consell de cent, continuo… arribo a la carretera de Sants, giro a l’esquerra, em dirigeix-ho a plaça España. Faig una ullada als indicadors a la parada d’autobús direcció plaça Cerdà. No m’aclareix-ho, caos de línies… – cony de signalèctica – opto pels FGC, davant, baixo, entro, valido la targeta T-1, me la torna : Caducat ! – Com? – Si només l’he usat tres vegades, no pot ser… – Pregunto a un empleat, em diu: – les targes de l’any passat caduquen als dos mesos. – Però si la vaig comprar el desembre abans de l’abaixada de tarifes ? – Cara de circumstàncies…
Faig una piulada a l’ATM, TMB i FGC, em contesten que les targes del 2014 caduquen als dos mesos i les del 2015 als tres mesos. Indignat contesto: Això és una estafa ! ( no us estrenyeu que la gent es coli) #estalvisqesmengenlesestovalles
Vaig a peu, camino de pressa. Em sobra la caçadora.
12:50 Sóc a la DGT, envio un Whats a la persona amb qui ens havíem citat fent-li saber que ja hi sóc. Passen els minuts, no em contesta. Li faig una perduda. M’envia un missatge diu que està treballant, que havíem quedat el dia 10 – Avui és 10 – (?) Ara si que veig que viu a la inòpia…
1:45 Faig un riu, un mos i un got. Refaig el camí.
2:10 Els mossos encara hi són, palplantats, rient entre ells, esperant el dia de la nòmina. Entro. Em dirigeix-ho a l’expenedor de bitllets. Teclejo la destinació, no funciona, vaig al del costat, la mateixa operació. Surt el bitllet, l’agafo, i el canvi… mentre el compto, m’aborda una persona i em demana dos Euros perquè li falten per anar a Figueres… li dic que s’esperi que compto el canvi. El compto i manquen dos €uros. Aviso a l’agent de seguretat, que s’ho està mirant, que la màquina no m’ha tornat bé el canvi. Mentrestant li dono 50 cèntims al que demana, li dic que em sap greu, però ja m’han ensarronat altres vegades en altres estacions i que no me’n fio… De reüll veig que fa veure que treu un bitllet i se’n va… – ja m’han tornat a prendre el pèl.
Vaig al servei d’atenció al client, és on m’ha indicat l’agent. Parlo amb una xicota, li explico la qüestió i quina màquina expenedora és la que no m’ha tornat el canvi, be. Em diu que em dirigeix-hi a la màquina que m’envia una persona. Mentrestant sento a l’agent parlant per l’intercomunicador dient; “pedigüeño”… Al cap d’un moment ve una persona cap a mi; li explico al seu torn el tema. S’estranya. Em demana quina és la màquina en qüestió. Li indico. Hi fica una targeta remena el programari… Mentrestant rep una trucada pel walki-talki, li diuen que la tarifa del tren exprés es pagui com la de llarg recorregut. Li faig la reflexió; que si li donen una ordre verbal i no la rep per escrit i hi ha algun conflicte amb l’ordre, serà ell el responsable? Em diu que si. Deixa de manipular la màquina i em dona els dos Euros que portava a la ma. Diu; els tenia preparats. Ens saludem i se’n va…
Com que tinc temps, vaig per la línia de la costa… miro el mar. Baixo
3h tinc gana, vaig a fer un altres mos. Passejo per la vila. Torno a Barcelona 2 hores més tard. Faig transbord a Arc de triomf, espero el tren a l’andana… Penso que els transports públics són entretinguts, sinó tens presa, però són un desastre.
Tarifes, temps o benzina? A partir d’ara benzina?
Es fa fosc, per la finestra veig un tren aturat de dos nivells… com un nen, descobrint món. Ara un Renfe “mercancias”, 8 trams de vies paral•lels, catenàries… clac, clac, clac. Les travesses. Lluny l’autovia. Aprofito per escriure això. Es fa fosc… L’àrea metropolitana, els polígons industrials, tenen el seu encant a aquesta hora, cinematogràfic.
Notes per escriure.
S’encenen els primers llums, carrers que passen ràpids. Naus. Magatzems. “ 1- 1200 m2” ( rètol, lluminós, gran, en blau), a la dreta al costat del riu. Valentine (amb el logo de l’home i el pot inclinat). MacDonnals, SehamPark, Cepsa… S’encabrita el pas… clac, clac, clac.

(publicat també a https://romanidemata.wordpress.com/)