Escolto noticies sobre els problemes en el sistema educatiu. Llegint la premsa escrita hi veig una noticia, que sembla una provació, de com s’ha acceptat el sistema i l’estructura social.
Una fotografia, amb peu de pagina, on s’hi mostra una noia somrient. La noticia informa que comença el curs a la universitat on estudiarà ciències polítiques, sola, amb discreta protecció.
El mateix tracte haurien de tenir totes les noies i noies. El mateix estatus de confort i oportunitats, tot pagat.
Pressupostos. Ensenyament de franc i universal.
Mateixes condicions d’habitatge i confort que els progenitors d’aquesta noia somrient. Tots, tothom princeses i prínceps o tots cardats entaforats dins de contenidors de ferro habilitats com a aules deshidratant-se.
L’alternativa, de sentit comú, poder fer-ho en edificis sostenible i ben climatitzats.
Pressupostos per comandaments amb camps de golf per entretenir-se, contrastat amb nens i nenes vivint en la precarietat o la indigència.
Decreixement de la industria socialment improductiva. Productiva per a quatre espavilats o tenidors de grans fons, acumulant riquesa en hotels amb servents importats.