la filla
-Hola bon, dia sóc la Mercè Bonshoms, la mare de la Gemma Nabius que fan belles arts, juntes, amb la teva filla Núria…
– Com?, no sabia que tenia una filla, però no se sap mai oi? tot és possible…
– Tu ets en Simó deBlauflor oi?
– Sí, és clar però estic sorprès que em truquis a aquestes hores per fer-me saber que tinc una filla… Però, però, mmm… però potser et refereixes a un parent llunyà, que és professor, que té el mateix nom i cognom… i em sembla que te unes filles petites…
– És que he trobat la teva adreça i telèfon a Internet i he pensat que eres tu, la web diu poeta… però la meva filla ja té 24 anys…
– doncs , no! jo sóc paleta, ah! i faig remendus… a domicili eh?
-val disculpa, ja cercaré…
– molt bé bon dia, sinó ho trobes, torne’m a trucar i ja buscaré a veure si se alguna cosa per la família…
– gràcies de totes maneres, bon dia!
Mentrestant en Simó s’està pensant :
– que coi que vaig fer fa vint-i-cinc anys? on vaig treballar, jo? vaig fer algun remendo a alguna mestressa, jo? Hòstia si ho sap la Neus em fot fora de casa, que té molt mala bava i és molt gelosa… però no pot ser, ho hagués sabut abans, no?
hòstia, hòstia recollons…
I així passa mig matí que ja anat dues vegades al lavabo del mal de ventre que li ha agafat al pobre Simó, se sent trasbalsat com mai, més que aquella vegada a la platja amb la Neus, portava un bikini d’escàndol i ell li va dir que no calia que es passegés per la vora de la sorra remenant :
– que tot els tius et miren, i les dones murmuren, collons !
i ella va i li etziba amb veu alta, perquè ho sentís tota la platja :
– no haver-te anat al Molino, amb aquella pelandusca, que m’ho van dir a la feina, bandarra!
Continuava capficat i se’n va al despatx i truca a la Mercè i li diu:
– que pensant-ho bé, que sí que te un cosí-germà que te unes xicotes artistes i que viu a Cabrils…
Ella li diu : que ja està que ja l’ha localitzat, que gràcies de totes maneres…
Es posa a llegir correu del dia, primer un correu spam d’un web que havia mirat el dia abans, unes xicotes de Capverd, que li demanaven diners per una ONG… havia pensat en veure el lloc, les pobres, tant bones que estan i tan pobres…
En un altre correu l’obre i llegeix:
De Mercè Bonshoms:
– Bon dia Simó, Sóc la mare de la Gemma Nabius Bonshoms que estudia a belles arts amb la teva filla Núria. Ahir a la tarda, molt amablement la teva dona em va acompanyar al dipòsit municipal de vehicles, ja que la grua se m’havia emportat el cotxe. Em sembla que m’he deixa’t al seu cotxe una bossa amb unes carpetes verdes que contenen uns documents importants. Si fos així no sé si avui acompanyeu a la vostra filla a la facu, podríem quedar per recollir-los. Jo deixo a la Gemma cap a tres quarts de nou ó les nou, seria possible poder recollir-los allà,? és que els necessito per la feina…
Molt agraïda,
Mercè
ps:
El meu telf, és el 564 673 892
En Simó li contesta :
– Hola ja hem parlat i m’has dit que tot ha quedat aclarit! doncs ho celebro… El que em té intrigat és el contingut de les carpetes “molt importants”
ah! m’has donat arguments per un conte curt, d’intriga… perquè a part de paleta, d’amagat, amb un nom fals, també escric, eh! saps?
salutacions amigables
Simó deBlauflor
Contesta la Mercè:
– Gràcies a tu em faré un fart de riure quan el tingui entre mans.
Gràcies per tot.
Mercè Bonshoms
(continuarà?)