Generació...

GUERRILLEROS. 13 Testimonis de la resistència


13 Testimonis de la resistència armada al franquisme.

de Mercè Conesa i Bartomeu Vila (1978)

"Guerrilleros" és una pel·lícula plantejada en dos nivells. Per una
part, la nostra intenció va ser la de col·laborar en la recuperació del
nostre immediat passat històric, durant tants anys ignorats i
tergiversat….

+…

"Guerrilleros" és una pel·lícula plantejada en dos nivells. Per una
part, la nostra intenció va ser la de col·laborar en la recuperació del
nostre immediat passat històric, durant tants anys ignorats i
tergiversat.
Per a això vam decidir-nos centrar-nos en un tema i en una època encara molt
recents. El tema és la guerrilla armada que va lluitar contra el
franquisme i l’època comprèn un dilatat període entre 1939 i 1953, si bé
veurem que en alguns pobles de l’Estat Espanyol les guerrilles comencen
a actuar el 1936.

Recorrem així a aquelles persones que davant la violència del règim
instaurat per Franco, van optar per la resistència armada. Tretze
testimonis de persones que van assumir aquesta alternativa, a Andalusia,
Galícia, Castella, Catalunya, Aragó, etc., i que ens relaten
mitjançant entrevistes en directe, el raó i la lògica que va presidir la
seva pràctica guerrillera. Un ampli ventall d’opinions d’homes i dones,
que van saber reaccionar a les serres i a les ciutats, davant de la
desraó de la violència estatal. Durant llargs anys, dels quals amb prou
feines ens ha arribat informació, van sostenir una lluita a mort i
desigual amb les forces repressives, salvaguardes del poder.

La majoria van desaparèixer. Pocs són els que encara conserven la vida i
aquests, després de llargs i penosos anys de lluita sincera pels seus
ideals de llibertat i humanitat, han vist passar la resta de les seves
vides, a les presons de la dictadura Su relat mereix ser sentit,
perquè respon a una honradesa i perseverança en els ideals, dels quals
tots els "polítics":
han d’aprendre molt.

Però "Guerrilleros": que inclou imatges documentals dels primers anys de la
postguerra, no pretén exclusivament recuperar un període històric; la
nostra intenció, ha estat, també proposar una reflexió sobre totes les
formes, mal dites "violentes", que en el fons pretenen no ser-ho i
intentar desemmascarar a l’autèntica violència, que gairebé sempre
presideix la mateixa quotidianitat de les nostres vides que emana de la
mateixa estructura del poder. No pretenem formular una teoria única,
front o els actes de violència que moltes vegades no són mes que actes
contra-violents, sinó senzillament proposar una reflexió del tema, per
evitar en la mesura possible les anàlisis simplistes. Una molt resumida
síntesi de la pel·lícula, seria en el seu mateix manifest inicial, que
recull unes idees de Malatesta: "Amb molta freqüència, contra la
violència no existeix cap altre mitjà o medi de defensa que la
violència, però fins i tot llavors, no és violent el que es defensa,
sinó el que n’obliga altres a haver de defensar-se: no és violent el que
recorre a l’arma homicida contra l’usurpador armat que atempta a la seva
vida, a la seva llibertat, al seu pa. L’assassí és el que posa a altres
en la terrible necessitat de matar o morir ”



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent