Desafiament permanent?
Desafiament al poder.
Quan l’ordre del poder s’imposa i no s’han
respectat les regles, quan no s’ha fet la feina, quan no s’han aplicat
polítiques socials.
El resultat; frustració, marginació i deteriorament de
la convivència.
(foto de Sarkozy a Liberation)
+…
Als barris de la perifèria de les grans ciutats s’imposen els codis de
l’honor i de reputació segons la opinió de treballadors socials a
França.
Amar Henni; Cités hors la loi, la jeunesse invente ses règles (Editions Ramsay).
L’article al diari Liberation: «J’aurais voulu que ces gamins soient organisés politiquement»
per Jacky DURAND
L’enfrontament a la "racaille", segons els ministre de l’Interior Sarkozy, el poder prepotent, que ara vol netejar amb el "Karcher".
El propi ministre i el propi sistema que l’ha propiciat.
El sistema que
s’oblida de les necessitats socials més bàsiques; educació de
qualitat, treball digne, sense precarietat, i habitatge digne.
Massa tard!
Ara la revolta.
Perquè es cremen cotxes, perquè es cremen escoles?
No és el que més necessitaven, escoles? Educació i oportunitats?
M’ha fet pensar que ha Berga hi va haver alguna cosa més que un
enfrontament dels grups marginals. Individus cercant una identitat.
Fer-se una reputació, fer-se veure. Codis d’honor, codis de banda. En
contra dels grups organitzats politicament, independentistes i anti-sistema.
Quan la lluita social és en la mateixa direcció.