Publicat el 3 de juny de 2012
carpetes importants
(continua…)
…la Mercè Bonshoms fins que no va tenir les carpetes verdes a les mans no va quedar-se tranquil·la, havia rigut un moment amb aquell individu tant ingenu, que malgrat haver passat un mal rato, la va fer riure…
Va obrir la bossa va contar les carpetes, una dues, tres, bé! es va dir per ella mateixa, va donar un cop d’ull ràpid a la primera, examinant el seu contingut, va tornar a fer un petit somriure que li marcava una mica les arrugues dels llavis ben definits pel rouge, la Pepi, la mare de la Núria, se la mirava de reüll, per si al seu torn, li creuava la mirada i no descobrís el què ella ja havia vist. No s’en havia pogut estar, vés què vols, li havia dit que eren molt importants per la feina. La Mercè era una coneguda investigadora d’un gabinet d’advocats instal·lats en un ampli principal al cap de munt de la rambla de Catalunya, ben bé tocant a la Diagonal…
Rapidament va obrir la bossa i mirar una carpeta per comprovar el contingut; només és per veure, ningu ho ha de saber… al preguntar-li la Mercè si havia trobat la bossa al seu cotxe, hi havia unes fotografies a la de més amunt, es veia un home que semblava alt, de pell morena i cabells llargs, amples espatlles i atractiu: quin gitano mes guapo!, es va dir per ella, vestit amb caçadora de pell, texans i ulleres fosques, mostrant un somriure a poca distància d’una dona rossa que també li mostrava el seu, complice.
Aquí hi ha marro! Es va excitar, tota ella, com feia que no s’havia trobat en molt temps, com si estiguiés fent alguna cosa prohibida, com si algú l’estigués vigilant i a la vegda atrapada en la deslleialtat cap a la seva amiga. Bé amiga no! es va dir; és la mare de la Gemma… es trobava estranyament eufòrica amb ganes de fer alguna bestiesa… com quan alguna vegada en alguna celebració s’havia pres alguna copeta en les festes de noies… s’imaginava com si estigues veient una escena, dura, auto-censurada en la seva moral, d’una pel·licula, es va disparar… veia en la seva imaginació, situacions íntimes d’aquells dos que acabava de veure en les imatges…
(continuarà? – em sembla que sí)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de divertiments per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent