Generació...

Esmena a la totalitat; perquè?

0
Publicat el 7 de juny de 2016

El que no es pot fer, és presentar els pressupostos al parlament sense una negociació prèvia i a última hora, considerant o donant per suposat que la CUP farà seguiment del què diu el govern.
És una irresponsabilitat. Els pressupostos una vegada presentats s’han de poder debatre en profunditat.
Si el contingut és reformista, no canvia l’essencial. No es pot ratificar. S’ha de fer esmena.
I és més, a darrera hora, al vespre presentar un document on pràcticament és el calc del que s’ha presentat, és distorsionar el curs de les assemblees territorials. Un torpede en conxorxa (?) amb els sectors pro-aprovar els pressupostos amb l’excusa que de no fer-ho és aturar el procés. Procés que per altra banda ja es van carregar els partits majoritaris l’endemà del 9N2104.
Aquesta actitud del govern deliberada és per dividir i aïllar l’esquerra, que podria adherir-se al procés.
Les elits, el poder; tant espanyol com català no el deixaran mai sinó se’ls fa fora.
Molles , no gràcies.

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

no li donis més voltes; escrit en paper

0
Publicat el 4 de juny de 2016

no li donis més voltes;
uns manen, altres acaten,
i d’altres es revolten.
Entremig; €(uros)
precarietat, mort, desolació…
i escrit en (sobre) paper; drets.

drets, dempeus expectants,
drets, voluntat,
deures obligats, sense sentit,
drets escrits en (sobre) paper,
somnis d’humans.

(Twitter 31/05216 – 03/06/2016 ‏@romanidemata)

Publicat dins de #vilatuit | Deixa un comentari

capitol : banc expropiat

0
Publicat el 26 de maig de 2016

després de ser espectador passiu durant més de tres dies:

L’assumpte és que l’administració ho vol controlar tot i no permet que la gent s’autoorganitzi, gestionant els seus propis interessos.
Tanquen espais, ocupats o no que són d’us per la comunitat. Espais alliberats.
Apropiats en mans de bancs, especuladors i fons voltors -que s’han rescatat amb diners públics-. Aquesta és la qüestió.
L’administració fa servir els seus esbirros amb violència instaurant desordre on hi havia organització i ordre natural.
Conseqüència, doncs la que es viu i es viurà exponencialment. Sinó al temps.
Aquest sistema ja no rutlla.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

cor agre

0
Publicat el 11 de maig de 2016

Sentiment de cor agre de veure com qui ha estat investit d’autoritat, n’abusa, no té cap mena de mirament, i maltracta.
I qui hauria de jutjar els fets amb equitat accepte un maltracte per questions clarament polit iques. Estan tots contaminats. Estem indefensos. Desconfiança. Mirar de reüll.
Aquesta gent ja no poden exercir més la funció pública se’ls ha d’expulsar.
Recurs a l’accord.

cridava de dolor, el de la tortura,
en plena nit, impunement,
el van assassinar a cops, sadicament.
No tenim autoritat, ni justícia…

comentari a l’article l’infern és aquí – http://www.vilaweb.cat/noticies/juan-andres-benitez-linfern-es-aqui/#comment-2906 – de l’Andreu Barnils

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

El país dels Porcs. Osona.

0

Porca Misèria. El país dels Porcs. Osona.

Després d’assistir, ahir, a Vic a la presentació del monogràfic. Porca Misèria. Destrucció de les granges de ramaderia tradicional. Crec que s’ha de tenir aquestes consideracions per fer denúncia efectiva en cinc àmbits d’actuació clau.

Les macro-granges d’Osona. Industrialització de la ramaderia porcina. Concentració de monopoli porcí. Mercat de preus del porcí. Mercat de la competència. Tribunal antimonopoli.

Producte transgènic. Alimentació dels porcs amb soja transgènica importada de sud-Amèrica. Productes sanitaris d’ingesta, antibiotics, preventius que són integrats en l’organisme.
Sanitat.

Contaminació del sol, amb els detritus dels animals, els purins. Contaminació del subsòl contaminació dels aquifers per sobre de les recomanacions de la OMS. Delicte ecològic.
Fiscalia de medi ambient.

Condicions de treball per elaborar el producte càrnic. Precarietat laboral.
Falses cooperatives. Contractació d’autònoms dependents. Reclutament temporal d’immigrants. Esclavatge. Sindicalització.
Inspecció de treball.

Maltracte animal. Les condicions de vida, el tracte rebut pels animals en les celles on s’engreixen. L’alimentació transgènica i productes antibiotics. El sacrifici. Les condicions dels escorxadors.
Resultat un producte alimentari transgènic. Frau.
Consum.

Jutjat especial de monopoli, Sanitat. Mediambient. Treball.Consum

#mercatporcí #paísdeporcs #porcamiseria #monocultiutransgènic #contaminacióaquifers #maltracteanimal

(ref : la Directa 401 -09/02/2016)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

anònims tal i com hem viscut

0

comiat a en Txema Bofill

Estem rodejats de mort. No la veus, no la sents, no la olores i no la palpes. Es un àngel que ens guarda sense empènyer, apareixent com un fantasma de tant en quan. Ens recorda que tot és fugisser, fins i tot quan desprenem vida pels quatre costats. No val la pena l’existència si durant el camí no l’exprimim, com una llimona, ben àcida i confortant.

Ens rodeja amb una abraçada i constantment ens recorda que un dia, tots, la veurem als ulls i ja no mirarem enrere. Només aquells que ens estimen pensaran amb nosaltres, i el nostre record perdurarà en converses de sobretaula. Però seràn uns records eterns, que flueixen a l’aire. Un fotografia ens desperta un moment, una olor ens recorda un instant i repetim aquelles històries que tant ens agraden. Som eterns sempre que mantinguim viu el nostre escalf, i més enllà, som i serem part de la història, anònims tal i com hem viscut.

La nostra ment expansiva, tots els records mai escrits ni explicats, se n’aniran amb nosaltres sense poder ser recuperats.

Estem rodejats de mort i per tant, de vida. Veiem l’alegria en un somriure infantil, en un floc nou de cabells que ha aparegut. En l’amor que ens professen i en el que sentim.

 

(d’en @macavi_marti)

Resolució per l’entesa; procedir cap a la república

0

El xantatge , la pressió per investir l’actual president ha estat vergonyós, en democràcia.

1 la coalició de JxS no va fer la feina quan calia. Es van entretenir fent un pols, pressió, de CiU a ERC i resolt, quasi una any després per decidir-se a convocar eleccions. En aquest primer procés d’entesa es van haver de treure de sobre la rèmora de UDC.

2 CDC la corrupció, heretada, els esquitxa i contamina.

3 Perden el plebiscit, per poc percentatge però el perden. L’estat ha fet la seva feina, bruta, però no és excusa. S’havien refiat d’especulacions, de que anaven folgats de suports i recolzament.

4 Els hi manquen diputats per poder governar i procedir cap a la república.

La CUP debat, disposats a cedir, si cal per assumir govern. Pactar i cedir. Però no renunciar a l’essencial el pla de xoc. Resolució per l’entesa, per governar-nos.

Si cedeixen, en tot, en l’essencial perden. Perden la confiança dipositada pels votants, simpatitzants i col·laboradors. Es trenquen.

 

… El camí és llarg, només és una batalla, i anem lluny.

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

Prou !

0

No me’n ric, per mi la CUP són gent preparada que aprofundeixen, són de diverses procedències i sensibilitats ideològiques que han estat capaces de posar en comú, els problemes que afecten la gent i fer front a un sistema injust que precaritza en benefici d’uns pocs. Les grans corporacions i els seus accionistes. El sistema del Capital.
Prou.

“som independentistes perquè som internacionalistes sense fronteres, i alguns llibertaris sense himnes ni banderes “

acció de sobirania

0

cap tribunal ni govern pot aturar aquestes mesures, d’urgència social, que el parlament acorda aprovar.

1. POBRESA ENERGÈTICA
No aplicar la prohibició del decret sobre pobresa energètica, suspesa pel Tribunal Constitucional.
​2. Llei WERT
No s’aplicarà la llei Wert ni la LEC
​3. LARSAL
Donarà suport als ajuntaments perquè no apliquin la llei espanyola de racionalització de l’administració pública​ (LARSAL)​
4. CRISI DE REFUGIATS
F​acilitar asil “al màxim nombre” de refugiats, més enllà de les decisions del govern espanyol​ que en té la competència exclusiva
5.​ DEUTE I FUTUR
Re-negociar el deute de la Generalitat per tal de reduir-lo.
​6. ​EMERGÈNCIA HABITACIONAL
Garantirà el re-allotjament de les persones desnonades
​7. APARTHEID SANITARI
Evitar que cap persona es vegi privada de la cobertura sanitària sigui quin sigui el seu origen i classe social.
​8. LLEI MORDASSA
Desobeirà part de la llei de seguretat ciutadana​ (Llei Mordassa) en matèria de drets i llibertats fonamentals.
9. ​IGUALTAT i DRET A L’AVORTAMENT
Regir-se per la llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes per regular el dret a l’avortament

de referèndum, res; declaració d’independència.

0

L’encaix ja es va intentar pels que sentien que volien formar part de l’estat, que creien en un estat federal, que es pensaven que les autonomies eren com un estat federal en transformació. Però no ! era un estat fòssil. S’havia construït malament, sota la dansa del sabre, que els tenia tots esporuguits i no s’havien atrevit ni ha imaginar a poder ser sobirans, ni en els somnis més agosarats.
Aquell memorable col·lapse del 10 de juliol del 2010 va ser el tret de sortida… In-in-in-de-pen-dèn-cia ! independència, independència…

Mentrestant som més pobres. Ens han anat collant. La troika dictant. Els Gobierno pepero, decretant els divendres. La Gene, doncs acatant…

Ens tenen retallats, precaris, desnonats, sense sostre, pobres… com refugiats, sense acollida, a casa.

Com? Com s’atreveixen hores d’ara a proposar pactes?

Ens cal de aquí a quinze dies declarar la independència. Acte seguit anar per feina; racionalitzar les institucions, reduir despesa institucional; sous de polítics. Aturar els desnonaments, pobresa energètica i instaurar la renda bàsica immediatament. Pla de xoc.

I mentrestant a partir de aquí muntar les estructures que facin falta.

I molt més…

I de referèndum, res; declaració d’independència. El referèndum ja el varem fer el 9 de novembre de l’any passat !!

maig…

0
Publicat el 6 de maig de 2015

Hola A PS,

…doncs, ja han passat els tràngols, lluitar serveix, i no sols per l’amor propi, l’auto-estima, l’orgull o com vulguis dir-li. M’explico; bregar amb l’administració, -botiflers de merda- és una lluita gratificant i a més quan guanyes, encara que sigui en part.
…vaig fer tota mena de recursos, manifestacions, -públiques- pels drets. Per l’aigua, pels serveis; gas i electricitat i no em varen fer cas, en principi, ni les companyies ni l’administració…
A mida que anaven succeint les coses anava teixint estratègies amb l’objectiu de guanyar batalles. Dins la legalitat, encara que m’imaginava, – guions de pel·lícules violentes- foc, llum, destrucció…

Un advocat jove en practiques, becari vaja, em va redactar un recurs d’alçada, com a darrera arma letal. El vaig presentar a la secretaria de relacions laborals del SOC (servei d’ocupació de Catalunya) de la OTG (oficina de treball de la Generalitat) com em va indicar; a la oficina del meu districte laboral. Al cap de 9 mesos, quan ja era fora de casa i ja m’havien desnonat em varen rescabalar, em varen pagar els endarreriments fins a posar-se al dia… Però ja era pràcticament al al carrer.

Tornem enrere, el mes d’octubre, de fa dos anys, va presentar-se un tècnic de la companyia d’electricitat i em va ensenyar una ordre d’emportar-se’n el comptador. Li vaig facilitar l’entrada al quarto de comptadors… li vaig preguntar; que com se feia per fer un pont. Em va donar unes regletes, em va indicar com endollar-ho i em va fer una advertència de seguretat, que connectés els fusibles una vegada efectuada l’operació. Tot amb naturalitat. Em va dir que era autònom.
La companyia de Gas em reclamava rebuts pendents. Vaig fer un escrit explicant els motius, demanant una pròrroga. Vaig registrar l’entrada del document a una delegació, en una oficina concessionària, i vaig quedar-me una còpia de l’escrit. Ja n’estaven assabentats. No em varen fer cas. Per resposta em varen assetjar per escrit, amb amenaces judicials, per telèfon uns esbirros, caça recompenses em reclamaven un 65% més del deute adquirit. Sí, un 65% més. Els hi vaig fer un segon escrit pel mateix procediment amb l’argument que si no tenia recursos econòmics de moment no podia pagar, acceptava el deute pendent però no el sobre augment que hi sumaven els caça recompenses. Han intentat localitzar-me. Algú els hi ha facilitat les meves dades, -del meu domicili de transició- que són personals i intransferibles. Saltant-se les lleis de protecció de dades. No els contesto. Quan arriba una notificació a aquest domicili, on em vaig censar, les cartes de “Investigación y recobro de morosos” ni les obro, se’n van directament a la paperera. Abús.
Mentrestant a mig novembre del 2013 vaig entregar les claus a l’administrador.
Està tot documentat, al bloc – http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata – El meu centre de denúncia pública i de comunicació, Havia de guanyar la batalla en tots els fronts.

Un temps abans, a l’estiu vaig fer una crida a les amistats, fent-los saber que desmuntava el meu habitatge, qui volgués que vingués a recollir el que més li interessés. Vaig regalar molts llibres, pertinences personals, objectes i mobles. Electrodomèstics, vaixelles… Rampoines acumulades de molts anys, més de trenta. Marxava en destí desconegut.
Varen respondre molts amb; em sap greu, coi si que està cardada la cosa, t’acompanyo en aquest tràngol… Copets a l’esquena…

Un cap de setmana plujós, de novembre, vaig fer el trasllat amb la resta de mobles i estris imprescindibles. Ho varem dipositar, tot embalat, a l’habitatge provisional

L’endemà m’incorporava a fer de masover. Vaig disposar d’un cotxe. Dia si, dia no, em desplaçava al meu habitatge i anava desembalant i muntant…
El mes de desembre el vaig passar a casa d’un amic a sant Llorenç de Cerdans al Vallespir. El gener a la Garrotxa. Després al febrer al Pirineu de LLeida. El mes de març a Barcelona i l’abril a l’Empordà… fins que no tingués recursos propis.

M’han penalitzat per no haver cotitzat els darrers anys. Havia ingressat a les arques públiques, durant la meva activitat laboral, ingents quantitats en impostos, -en aquest país de merda- això no compta. Compta la cotització. A França, per exemple, viuria d’una pensió molt digna.

M’he comprat roba, sabates, sóc una mica presumit, ves què vols… feia temps que ho necessitava.
Escric poc, processo poques fotografies. Sovintejo al Twitter.

Una abraçada

(publicat també a https://romanidemata.wordpress.com/2015/05/06/resposta-maig-con-flores-a-maria/ )

setmana santa

0
Publicat el 5 d'abril de 2015

doncs mira, quan l’havia palmat el dictador, l’església ja feia temps que els “tambores y trompetas” i també els “pasos” ja els havien donat de baixa…

…i uns quants nostàlgics varen començar a treure a passejar un any un sant, i l’altre any ja eren dos, i després un un piló i s’hi varen anar afegint una quants més i coi només faltava que sortís un “paso” i uns quants “nazarenos” vestits amb pantalons negres i camisa “azul” tocant trompetes que sembla que escanyin gats, i tambors tocant a ritme militar, i dalt l’estàtua d’en Franco “bajo Palio” i ja quedaria tot entès…

Publicat dins de opinió | Deixa un comentari

un dia qualsevol…

0

10 matí, surto de casa
10 i 10 sóc a l’estació compro el bitllet, com que he arribat 15 minuts abans de que passi el tren, fullejo el diari mentre prenc un cafè.
10:30 vaig a l’andana.
10:34 el tren no arriba.
10:46 pujo al tren.
10:47 miro si hi ha algun missatge , tinc el Whats en silenci. Res.
10:48 cop d’ull al twitter.
10:49 alço el cap el paisatge de la finestra és bonic, la silueta del Montseny al fons, mig en calitja…
10:53 llegeix-ho el mail obert, faig la piulada, si ja ha passat llista…
12:15 arribo a Sants… giro a l’esquerra, hi ha dues furgons de mossos aparcats en paral•lel, perpendiculars a l’estació. Els mossos; mascles i femelles van armats amb metralletes i armilles amb l’indicatiu a l’esquena ben visible. Tot correcte. Què hi fan? Pregunta, que no pregunto.
12:16 sóc al carrer d’arbres del costat del parc de la España industrial… travesso Consell de cent, continuo… arribo a la carretera de Sants, giro a l’esquerra, em dirigeix-ho a plaça España. Faig una ullada als indicadors a la parada d’autobús direcció plaça Cerdà. No m’aclareix-ho, caos de línies… – cony de signalèctica – opto pels FGC, davant, baixo, entro, valido la targeta T-1, me la torna : Caducat ! – Com? – Si només l’he usat tres vegades, no pot ser… – Pregunto a un empleat, em diu: – les targes de l’any passat caduquen als dos mesos. – Però si la vaig comprar el desembre abans de l’abaixada de tarifes ? – Cara de circumstàncies…
Faig una piulada a l’ATM, TMB i FGC, em contesten que les targes del 2014 caduquen als dos mesos i les del 2015 als tres mesos. Indignat contesto: Això és una estafa ! ( no us estrenyeu que la gent es coli) #estalvisqesmengenlesestovalles
Vaig a peu, camino de pressa. Em sobra la caçadora.
12:50 Sóc a la DGT, envio un Whats a la persona amb qui ens havíem citat fent-li saber que ja hi sóc. Passen els minuts, no em contesta. Li faig una perduda. M’envia un missatge diu que està treballant, que havíem quedat el dia 10 – Avui és 10 – (?) Ara si que veig que viu a la inòpia…
1:45 Faig un riu, un mos i un got. Refaig el camí.
2:10 Els mossos encara hi són, palplantats, rient entre ells, esperant el dia de la nòmina. Entro. Em dirigeix-ho a l’expenedor de bitllets. Teclejo la destinació, no funciona, vaig al del costat, la mateixa operació. Surt el bitllet, l’agafo, i el canvi… mentre el compto, m’aborda una persona i em demana dos Euros perquè li falten per anar a Figueres… li dic que s’esperi que compto el canvi. El compto i manquen dos €uros. Aviso a l’agent de seguretat, que s’ho està mirant, que la màquina no m’ha tornat bé el canvi. Mentrestant li dono 50 cèntims al que demana, li dic que em sap greu, però ja m’han ensarronat altres vegades en altres estacions i que no me’n fio… De reüll veig que fa veure que treu un bitllet i se’n va… – ja m’han tornat a prendre el pèl.
Vaig al servei d’atenció al client, és on m’ha indicat l’agent. Parlo amb una xicota, li explico la qüestió i quina màquina expenedora és la que no m’ha tornat el canvi, be. Em diu que em dirigeix-hi a la màquina que m’envia una persona. Mentrestant sento a l’agent parlant per l’intercomunicador dient; “pedigüeño”… Al cap d’un moment ve una persona cap a mi; li explico al seu torn el tema. S’estranya. Em demana quina és la màquina en qüestió. Li indico. Hi fica una targeta remena el programari… Mentrestant rep una trucada pel walki-talki, li diuen que la tarifa del tren exprés es pagui com la de llarg recorregut. Li faig la reflexió; que si li donen una ordre verbal i no la rep per escrit i hi ha algun conflicte amb l’ordre, serà ell el responsable? Em diu que si. Deixa de manipular la màquina i em dona els dos Euros que portava a la ma. Diu; els tenia preparats. Ens saludem i se’n va…
Com que tinc temps, vaig per la línia de la costa… miro el mar. Baixo
3h tinc gana, vaig a fer un altres mos. Passejo per la vila. Torno a Barcelona 2 hores més tard. Faig transbord a Arc de triomf, espero el tren a l’andana… Penso que els transports públics són entretinguts, sinó tens presa, però són un desastre.
Tarifes, temps o benzina? A partir d’ara benzina?
Es fa fosc, per la finestra veig un tren aturat de dos nivells… com un nen, descobrint món. Ara un Renfe “mercancias”, 8 trams de vies paral•lels, catenàries… clac, clac, clac. Les travesses. Lluny l’autovia. Aprofito per escriure això. Es fa fosc… L’àrea metropolitana, els polígons industrials, tenen el seu encant a aquesta hora, cinematogràfic.
Notes per escriure.
S’encenen els primers llums, carrers que passen ràpids. Naus. Magatzems. “ 1- 1200 m2” ( rètol, lluminós, gran, en blau), a la dreta al costat del riu. Valentine (amb el logo de l’home i el pot inclinat). MacDonnals, SehamPark, Cepsa… S’encabrita el pas… clac, clac, clac.

(publicat també a https://romanidemata.wordpress.com/)