nostàlgies

Reclòs, reclòs, sento nostàlgia, dels dies badant, mirava edificis, exposicions, passejar, veure gent en un dia, radiant. Ara mateix em venen ganes de pujar un cim. No ho puc fer ja ho sé. Pujaré al terrat de casa per veure l’amplitud del paisatge, l’horitzó, imaginar que més enllà de l’horitzó que no té fi on hi ha el mar, mirar més enllà on no s’acaba, cap amunt a l’infinit. Un amic, per missatgeria em comentava; ara, de cop, tothom sabrà com es viu la privació de llibertat i acotament d’espai, com passa a la presó.
David Samborn, m’acompanya, matí de primavera grisa, avançant. Contemplant, des de la finestra, com en un timelapse lent les fulles de creixen a l’arbre de davant, lentament sense aturador. Imaginant més enllà, mentrestant els senglars corren per la diagonal, els cabirols per la plana, els dofins salten davant les platges del Maresme. Nosaltres ja podem marxar. Em diuen que tornaran els romans, doncs bé Obelix i Asterix faran la seva feina.

(publicat inicialment a https://romanidemata.wordpress.com/2020/03/31/nostalgies-sobre-el-tema-2/)

Un pensament a “nostàlgies

  1. Benvolgut Joan

    Potser ara alguns començaran a saber distingir entre caos i anarquia. El primer és el que tenim ara; la segona qui sap si una de les frontisses de la porta que cal obrir.

    salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *