Nuremberg, després del tercer home
Un dia en un geriàtric qualsevol un home s’emociona en veure un home que recorda el nom lleugerament, que li recorda quan era més jove li va fer molta ràbia, en reconeix una altre que el van ascendir a General que comandava les tropes un dia que no se’n recorda de quin any li van obrir el cap i va sentir dolor , ràbia i impotència.
Estava passant, un judici que es pensava que era una pel·lícula, Nuremberg? que havia vist en blanc i negre. Era un judici per depurar responsabilitats d’un estat que ja no existia, no sabia si ho havia somniat, però passava, ho veia per la tele cada dia, com el d’un altre que havia vist d’una farsa televisada, però no se’n recordava gaire, els anys havien passat. S’estaven acabant els judicis per greuges…
Si ho somniem, pot ser realitat, només en hi hem de posar, tots. ni oblit ni perdó.
resposta a l’article d’en Andreu Barnils: El Tercer home