el primer dia de primavera

Converses matinals en el primer dia de primavera sobre fets i conseqüències, de l’actualitat.

Donem per fet que et poden llegir els correu electrònics o et facin escoltes del què parles, vol dir que els hi donem permís perquè t’entrin a casa i et fotin una targeta sim dins d’un gerro o et robin l’agenda per les seves neures ancestrals, constitutives de delicte, des de fa més de quatre generacions…

Aquests són els servidors de l’estat. Tots. Els que es diuen politics, la majoria fills ideològics de franquistes. Dels grans partits. Els que dominen l’administració burocràtica, de justícia, la seguretat, i que estan ficats a les grans empreses. Els seus führer a l’ombra dictant.

Al món els que mouen les borses, banksters, corporacions i els seus accionistes.

La denúncia permanent, no oblidar-ho és estar alerta.
Proposta?
Permanentment alçats.

El poder sempre canvia les regles per continuar manant.
La democràcia és com anar cap a Ítaca.
És el joc que al sistema li va bé després d’imposar-se amb els morts de les guerres.
Quan s’alcen dos milions, se’ls reprimeix…
… i tornem a començar.
Sóc un incrèdul.

Aquests són els que si volessin no veuríem mai el sol, com cantava en Quico Pi de la Serra.
Guanyes a les urnes i foten un alzamiento, un cop d’estat i quan reacciones per aturar-los en diuen una guerra civil. Són el poder, militars contra democràcia. Munten una dictadura, es relleven ells mateixos, re-instauren la monarquia que havia abdicat, constitueixen les normes per auto-adaptar-se a les exigències per homologar-se a les democràcies a l’ús, pacten amnistia amb la dissidència rendida, transició de silenci i més morts, impunitat i tal dia fa 40 anys…

Resposta del meu interlocutor :

Exacte. No et deia que gent com tu no n’hi havia gaire perquè avui et volgués tirar una floreta, que també, sinó perquè sé que penses així.
No et parlava de la Natura en termes poètics, sinó científics. La filosofia també es ciència. Almenys per a mi.
Ara ho entendràs. Tot segueix la llei natural. Fins i tot l’home malgrat n’estigui per sobre perquè té el lliure albir. Però el lliure albir també compleix la llei natural. Mira.
La característica principal dels animals és que cada espècie només compleix una missió. El gos fa de gos i la serp fa de serp. No fan de res més. La resta de la natura fa el mateix, el sol, els pomers i els albercoquers, els rius i el mar. Es una gran simfonia, una gran partitura matemàtica. I cada un d’ells no treballa per a ell mateix sinó pels altres. Aquesta hauria d’haver estat la interpretació fins i tot de l’evangeli.
Ara anem per l’home. L’home també té una missió malgrat que és polifacètic. Però la missió última és cuidar de la Natura per assegurar la continuïtat. La continuïtat per a què? Doncs per el mateix home, que és dipositari final de la partitura de la Natura. I amb quina finalitat? Doncs amb la mateixa finalitat que estableix la llei natural única: assegurar la llibertat del futur. Assegurar que les generacions futures acceptaran la llei d’una forma conscient i lliure. Lliure, entens? El mar fa de mar sense saber-ho, el gos i el cirerer també. L’home no. L’home te l’autoconsciència, llavor de la llibertat. Llibertat per acceptar o no la llei natural. Tu ets un dels que veus clar això malgrat no ho haguessis fet conscientment del tot. El feixisme, els autoritaris explotadors que malmeten la Natura i a l’ésser humà, no ho fan inconscientment com si fossin mar o gossos. Son tan autoconscients com tu o jo. Son l’altra cara. El mal, el mal gratuït, cruel i miserable en benefici propi. Aquesta gent no desapareixerà mai. I molt menys amb la democràcia, dons és un invent propi, d’ells mateixos per a perpetuar-se. El camí és el que va escollir Josep Facerias. No n’hi ha cap més. El camí és el d’en  Salvador Puig Antich.
Malgrat això, votaré. La meva obligació és fer costat als dos milions de víctimes. En Faceries segur que no em perdonaria que ara fes el contrari. El meu poble és pacífic, jo també, malgrat no seré mai pacifista.

(publicat també a Generació… migrant)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *