Generació...

crònica a l’exili – 10 (la base )

Deixant el concepte exili.
La base
Conclosa tota la moguda d’arranjar l’assentament (de moment) provisional , 10 dies entre el Maresme i Osona.
Arrencar paper. Tapar forats. Allisar. Pintar.
Finançat sense micro-mecenatge, amb aportacions de familiars i amics.
Emotiu.
Mudança, trasllat de les pertinences, mínimes, les altres, obsequi a les amistats i coneguts.
Escales avall, carregar la “frugoneta” .
Quilòmetres.
Escales amunt, dipositar els afers. El muntatge per un altre dia.
Aquest matí,
Contemplar els espais buits de l’habitatge i veure encara el rastre, la imatge en la retina, la distribució, després de 10 anys 
Entregar claus.

(I encara resistint-me i cagant-me en els pròcers i els fills d’aquests, responsables, tots, que ens han portat ha haver d’escollir, entre sotmetre’s a la seva incompetència o buscar-te la vida amb una sortida digne)

Sortida digne, mentrestant adaptació.
 
Inici de la ruta del amics a la Garrotxa. (i escapades a Osona per condicionar la base)
 



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de viatge inesperat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent