Generació...

crònica a l’exili – 9 – I tot és molt , seriós oi sí! molt seriós.

…l’administració els administrats, el que aixeca una sabata conscient que això tindrà resó mediàtic, perquè, cap parlamentari pregunta i s’han de fer els debats en les tertúlies, els periodistes, atrapats, faran el que el seu amo els digui i Rato, com una víctima del sistema… 

L’administració escanyada, la nostra, no pot fer front a les necessitats dels seus ciutadans. Ineficaç. 

M’en vaig , deixo definitivament la casa. I de que em mantingui l’administració, drets? Fora el sistema, no tinc domicili fixe, ni sotmès a les obligacions administratives, lliure.
Tot és mental.
No hi ha res a perdre, ja no tens res a guardar, només gaudir amb les teves habilitats. Somric.

Tot plegat, un somni, una fantasia. Ilusió.

La tardor comença a colorejar espais, lliures.

I tot és molt , seriós oi sí! molt seriós.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de viatge inesperat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent