Generació...

Publicat el 9 d'agost de 2013

crònica a l’exili – 1 (perquè plorar?)

Aquest matí, m’he enamorat del dia, net, ventejava…
a la platja, l’aigua clara, relax.

Començo aquest relat, ara que començo a desmuntar i empaquetar estris, ara toca l’equip de música, ahir ja vaig desar ben endreçats tots els cd’s i els k-7, i els vinils, encaixats,amb una llegenda per trobar-ho quan s’hagi de tornar a obrir, he fet una llista, un inventari ben codificat, però no se perquè tant d’ordre, sinomés m’enduré el prescindible, les càmeres, l’ordinador el disc de seguretat i la roba…
Els llibres els deixo en usufructue i els estris de cuina i etc..
ja he escrit als amics i coneguts per què qui ho necessiti ho vingui a buscar..
Na S, s’ha ofert ha fer una campanya benèfica, diu ella,ostres!! i en J em diu que accepti un gir…

Mentrestant escolto pels altaveus del ordenata, ara que empaqueto l’equip de so que tantes hores m’ha acompanyat amb la música, les noticies i ara m’inspira escriure mentre sona aquesta veu tant deliciosa, potent i neta; Inger Marie Gundersen “Why Should I Cry for You”
 
 



  1. Hola Joan,

    vaig saber de tu per vilaweb.
    Vaig llegit que havies estudiat disseny.
    M’agradaria passar-te una petita feina, si et va bé.

    Envia’m un email i ho comentem.

    Gràcies.

    Una Abraçada,
    Carles

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de viatge inesperat per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent