dret a l’aigua, de l’agraïment al debat per la llengua.

– – En una assemblea de la PAH l’alcalde de Mataró, va dir que cap ciutadà de Mataró es quedaria sense subministrament d’aigua sinó tenia recursos. – – 

Per aquest motiu ens varem concentrar davant la porta del consistori, el dimecres passat pel dret a l’aigua,  jo com afectat, membres de la PAH-Mataró, amb el seu suport presencial a nivell personal, juntament amb membres de la federació de associacions de veïns de Mataró i membres i simpatitzants de la CUP a títol individual així com d’altres ciutadans anònims que també varen voler recolzar la iniciativa, demanar que no es deixés de subministrar aquest servei, el dret a l’aigua, en cas de no tenir recursos.

Ahir vaig anar a donar-los el meu agraïment als reunits en l’assemblea, la PAH-Mataró pel seu suport i quan va ser el meu torn de paraula em vaig dirigir a ells en català i una persona, em va dir que ho fes en castellà, li vaig dir que no tenia cap inconvenient, que també ho faria, però que em deixés expressar-ho en català, va intervenir una altra persona crispada,  va dir que havien decidit fer les assemblees en castellà perquè així tots ho entenien. Li vaig dir igualment el mateix que ho faria en castellà i en francés i en anglès si volien, donat que hi havia persones de diferents ètnies, però que m’ho deixés fer en català, va intervenir una noia, parlant en català, replicant-me; que allò no era no era un lloc per fer un debat per la llengua…  ella, previament havia intentat dir-los als presents que m’escoltesin ja que els estava mostrant el meu agraïment, però no s’en va sortir…

Després els membres de la taula veien el caire que prenia l’assumpte i veien que es començava a crispar l’ambient i començaven a marxar algunes persones i alguna d’elles amb retrets em deien que m’havien recolzat, i ara no els respectava les normes…

La taula va prendre la paraula i va començar a fer una traducció simultània del que jo deia, però no varen poder parar-ho…
 
Vaig declinar a seguir parlant, els vaig entregar la nota d’agraïment i m’en vaig anar… vaig dir-los que la llengua també era un dret, com l’aigua, com l’habitatge o el dret a la propietat que era, el que a part de l’habitatge, el que alguns d’ells defensaven legítimament. 

Quan sortia del centre i ja al carrer em va venir al darrera un individu que formava part de la mesa de l’assemblea, em va començar a increpar i insultar… dient-me que no anés mai més a cap assemblea i dient-me que tant de bo m’anessin malament les coses… (mala llet). Va ser una minoria, un grup de 6 o 7 persones sobre unes 60 que varen boicotejar el meu parlament. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *