Generació...

Em preguntava:

– Com podria fer que una causa perduda sigui motiu de lluita?
Doncs, que ho sigui com a denúncia. No et facis il·lusions, lluita com a denúncia, sense exercir de res, ja saps que no en trauràs res.

Ho han decidit des del moment que t’han retallat els drets socials bàsics, des de que n’han fet una llei a mida.
 

El que no pots fer és resignar-te i llençar la tovallola. Posar-se les piles. Muntar-te una estratègia. Demostrar-los que el els seus arguments legals, no són legítims, són mentides  i excuses de malpagador. No paguen el què s’han compromès.
 

Ets perceptor, ara ja no, de la renda mínima d’inserció, RMI, perquè no tens cap recurs, ets en l’atur i no tens cap mena de possibilitat de trobar feina. Es el dret per no quedar en la indefensió.
Retallen. Fiscalitzen els teus comptes, no se’n fien. T’obliguen a presentar un munt de documents en un temps rècord, 10 dies sota amenaça d’extingir-te els teus drets, i en canvi tarden 90 dies en contestar-te i ho fan perquè has fet recurs al Síndic de greuges, al no donar-te cap mena d’explicació.

Presentes un munt de documents, entre ells, els moviments del teu compte bancari, on queden reflectits ingressos i despeses.

Ingressos per conceptes de RMI o per atur o el què sigui, ingressos per ajuts per l’habitatge i ingressos negatius, de préstecs personals, que has de retornar, ingressos no computables com a positius, sinó com a “deute”. Deute per fer font a les despeses. Despeses que no pots cobrir amb la RMI., despeses d’habitatge de lloguer, impostos de IBI, de brossa,  serveis d’energia, gas electricitat serveis, aigua, serveis de telecomunicacions, alimentació, higiene personal, manteniment de llar, mobilitat i etc.
Comptabilitzen els ingressos i despeses amb la formula de sumar i restar, sense tenir en compte conceptes de ingressos per “deute” i és aquí on s’excusen i et volen confondre, i on aquí on es fonamenten per extingir-te el teu dret a la RMI. No és un error, apliquen la llei malèvolament a conveniència. Aquí és on hi ha el motiu per fer-ne el recurs d’alçada i motiu de denúncia pública. Però mentrestant estàs suspès de la RMI, no t’ingressen els diners necessaris per subsistència.

Aquesta és la estratègia, mostrar-los que els seus comptes són inexactes i injustos.
En cas de que rebutgessin el recurs d’alçada, no aturar-se i denunciar-los davant els tribunals que calguin, denunciar a l’administració per negligència, i exigir-los els drets que t’han pres, exigir-los que em retornin el què em pertoca, exigir-los al que s’han compromès per llei.

– Quant tarda una persona que li han retallat els seus drets socials i no pot pagar les seves despeses, les factures, en anar a petar al carrer?
 

La política de retallades és abandonar en la indefensió a milers de ciutadans a la seva sort. Abocats a la pobresa i sense drets, sense justícia social.
L’actitud d’abandonar a milers de ciutadans en la indefensió i de retallar-los els seus drets els passarà  factura, estan sumant detractors, estan creant desafecció política i marginalitat, estan creant encara més desconfiança. Sobretot i és inexcusable, per no plantar-se davant de qui ens espolia, l’estat. Calen gestos.
 

No en tinc prou que es vulgui exercir el dret de decidir. Calen gestos.

Gestos és plantar-se davant l’estat, i els seus representants i delegats. No ingressar-los els diners recaptats a l’agència tributària. Els diners que es recapten a Catalunya, s’administren a Catalunya.
Són còmplices de la austeritat imposada, que per a molts és pobresa, a la que ens tenen sotmesos. Còmplices dels que han creat la crisi, còmplices de l’estafa financera i amb qui l’administra, l’estat. Espanya ens roba perquè els polítics que m’han de representar i m’han d’administrar es deixen robar i ens ho fan pagar a milers de ciutadans que estem en la mateixa situació.

No hi ha matisos.