Publicat el 12 d'abril de 2013
la marca de l’esclau
“LA MARCA DE L’ESCLAU ÉS PARLAR LA LLENGUA DEL SEU AMO”
Tàcit.
i em va recordar la tossuderia de’n Manuel de Pedrolo i també vaig recordar que ho deia el meu pare, amb ràbia continguda, quasi a punt de donar un cop de puny sobre la taula, afirmant-se…
(ho vaig trobar escrit en un comentari sobre la resolució del català a l’escola del TSJC a “el Punt-Avui” )
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de societat anònima per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Si la llengua no és l’única oficial, la escolarització tampoc serà l’única! Desvetlem! No enganyem a la gent i tampoc no ens deixem enganyar per nosaltres mateixos:
Em pregunto quan deixaran d’enganyar la gent en temes lingüístics i s’atreviran a dir tots els que s’estripen les vestidures per la sentència del TSJC d’ahir (polítics, tertulians, periodistes, sociòlegs, etc.) que l’única possibilitat de subsistència del català és tenint al darrera un Estat Català independent on la llengua catalana sigui l’única llengua oficial.
Josep Castany, Director de Catalunya Acció ———————–
La Constitució provisionaal de la Repúblicca Catalana redactada i aprobada a la ciutat de l’Havana el 1928 diu el següent:
Títol I – DEL RÈGIM POLÍTIC DE CATALUNYA
Article 1. El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República.
Títol II – IDIOMA, BANDERA I ESCUT
Article 2. L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana.
…
—————————–
i segueix al llarg de només setze folis. Caldrà que la tinguem present a partir d’ara.
Si la llengua catalana no esdevé única oficial, no passarà gaire temps abans de que l’ensenyament en català o immersió lingüística caigui per la pressió dels espanyolistes i les seves argúcies legals, ajudats per Espanya i sobretot ajudats pels catalans, Mas i Junqueras inclosos, que no volen entendre que dues llengües no poden conviure en règim de cooficialitat, i menys quan una és molt valenta demogràficament com la castellana i l’altra és més dèbil en aquest sentit com ho és el català.
Per tant, legitimament i per sentit de supervivència de la llengua catalana i de la nació que en depèn i la sustenta, com sàbiament dictamina la Constitució provisional del 1928 en el seu article número 2:
“Article 2. L’única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana”
Els ponents d’aquella constitució ben nostra van ser molt més clarividents que certes elits autonomistes d’encara no fa gaire i els seus corifeus mediàtics actuals.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció