“Com molt bé diu un publicista, qui torna la bufetada no es culpable…”
Com pot ser culpable un poble que es resisteix a invasions de bàrbars?
Invasions de territori via compra o espoli de propietats legítimes, destrucció de documents de dret de propietat. Reduint a guetos els nuclis de població no pura, apartant expressament la població del drets més fonamentals, marginant a incivilització, privant de moviment i desenvolupament. No els queda cap més recurs que tornar la bufetada.
Invasions amb rostre de disseny, assentaments arquitectònicament confortables en contrast amb habitatges en ciment en brut, sense polir i una estètica clara de subdesenvolupament. Brutícia.
Invasions des de l’autobús on es transporten a actuar els joves amb ray-ban i iPot, que es disposen amb els uniformes a transformar-se en militars. Preparats per entrar en els carros de combat i començar les massacres, com aquell que s’en va el cap de setmana a divertir-se, al camp de tir de Gaza, per ordre de l’estat legitimat per les N.U. en desgreuge pel patiment històric rebut. Història.
Quan deixi d’existir l’estat d’Israel tal com està concebut ara i es concebi com un sol territori a compartir Palestina/Israel o com vulguin dir-li; Immaculat, si volen, amb un parlament conjunt, sense que la religió mediatitzi les persones i la política en quedi lliure, potser llavors en un estat laic, potser hi haurà pau.
Entre
els grecs, originàriament, “no grec”, és a dir, estranger, aplicat
indistintament als membres d’una civilització desenvolupada (perses,
egipcis) o als de pobles primitius (sàrmates, escites, germànics)
de l’enciclopèdia catalana