El passat dia 16 d’agost vaig estar a la platja de Sa Coma, a la costa oriental de Mallorca, en l’aniversari del desembarcament del destacament català que pretenia alliberar l’illa de les forces franquistes que l’havien dominat des de l’alçament, un mes abans. . El passat dia 16 d’agost vaig estar a la platja de
Ens hem de felicitar per la inauguració de les Delegacions de la Generalitat a l’exterior. Fa unes setmanes a Londres vam assistir a la inauguració de la flamant Delegació de Generalitat al Regne Unit. És una gran notícia, un pas important en el camí vers el reconeixement internacional de Catalunya, la millora de la percepció
Fa poc se me’n va anar l’avi. Un petit record. L’Amadeu se me’n va. Empetitit, recargolat, dèbil; finalment derrotat. Desconfiat, desconcertat, mira al seu voltant; bates blanques anònimes, veus llunyanes que parlen d’ell, no a ell. Vol tornar al vell sofà gastat, sense poder creure que ja no pot. Bates i llençols blancs difuminats.
Fa uns dies va aparèixer al diari The Guardian, bastió de l’opinió progressista britànica, un article d’un periodista anglès anomenat Graham Keeley. El senyor Keeley és un periodista freelance, que periòdicament escriu a diaris com The Guardian, The Independent, i d’altres. En Keeley, des de Barcelona, escriu articles d’una qualitat que no sé si els
En moltes ocasions, els anglesos no deixen de sorprendre, i fan honor, orgullosos, a tots els tòpics sobre el seu sentit de superioritat, volgut daurat aïllament, condescendència, irreverència i símptomes d’actituds imperialistes sense adonar-se que al 56, amb Suez, se’ls va acabar la partida.. En moltes ocasions, els anglesos no deixen de sorprendre, i fan
Un conte de les desventures del senyor Duran: "El viatjant i les llenties". . -Déu vos guard – digué el senyor del trajo gris de llana fina, tot traient-se el capell i reposant-lo sobre el mostrador. -Bon dia tingui. Voldrà una cambra? – respongué l’encarregat, aixecant-se de la butaca, amb una lleugera reverència. -Sí, si
Acabo de sortir de visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya. Sóc a fora a la terrasseta, assegut acompanyat d’un cafè. Davant meu es desplega Barcelona, una remor de fons i un mantell de llum amb el rerafons de la gairebé negra nit, amb els núvols reflectint un tènue resplendor. És la primera vegada que
Tan sols volia aprofitar el dia d?avui per fer una petita reflexió del que representa com a símbol. M?agradaria veure la Diada i la commemoració d?aquella derrota davant dels felipistes com a referència de totes les derrotes que hem anat patint al llarg de la història com a poble, ja sigui des de la batalla
Ens calen nous líders nacionalistes de referència. Llegeixo en l?editorial de l?Avui d?avui un lament a la desaparició d?en Xirinacs, i una demanda de líders sòlids de referència, que siguin capaços d?unir i fer tirar endavant el catalanisme. No puc estar-hi més d?acord. Independentment de com l?anomenem, nacionalisme, catalanisme, patriotisme, independentisme, separatisme, o el que
Lluís Maria Xirinacs. L?altre dia ens va deixar, tràgicament. Lluís Maria Xirinacs. L?altre dia ens va deixar, tràgicament. Estic commocionat, no només pel fet que s?hagi mort, sinó també per com ha mort. Sol, deixant-se anar al mig d?un bosc durant hores interminables, estirat, mirant al cel i rodejat de pau i serenor. Veient, notant,
Avui proposo un conte tradicional del nord del comtat de Yorkshire, en la seva llengua original… It was an ordinary spring afternoon, except for the fact that the sun had already set. It had been setting earlier than usual for the last week, and today had been the earliest sunset yet. At 12.13, exactly (well,
Alguna cosa s’està movent a Londres… Ja fa molts mesos que un grup de catalans residents a Londres s’estan movent per tal d’organitzar un casal, una "comunitat catalana a l’exterior", com es diuen ara. Finalment fa unes setmanes que s’ha aprovat per la Generalitat, i ja estan constituïts oficialment. L’agrupació es diu Catalans UK (www.catalansuk.cat), i
L’ascensor El senyor Pere va decidir que aquell matí no agafaria l?ascensor. Feia setmanes que pensava en baixar les escales a peu, però sempre el vencia la mandra. Aquell matí en concret, però, mentre s?afaitava mirant-se al mirall entelat, va decidir que ho faria. Baixà la mirada, i la sobrecrescuda panxa el va convèncer que
La música com a arma de protesta. Some day last week Mstislav Rostropovich, a very significant and celebrated Russian cellist and conductor, passed away. Born in Baku, he was 80, and had been a student of Shostakovich. He had a troublesome, adventurous life, having had to leave the Soviet Union and take up exile, after
Commemoració de la primera entrada en batalla del batalló britànic de les Brigades Internacionals en la batalla del Jarama, febrer 1937. Fa dues setmanes vaig assistir a un dels aconteixements que més recordaré en les properes dècades. No per epectacular, ni per concorregut, però sí per sentit. Es va commemorar el setantè aniversari de l’estrena de