Visions llunyanes

En la gran època d’explosió industrial, un transatlàntic anomenat SS Catalonia va estar creuant l’oceà durant vint anys.

Va ser un vaixell de passatgers, que entre el 1881 i el 1901 va estar transportant majoritàriament immigrants del Nord d’Europa des d’Anglaterra als Estats Units. Al final de la seva vida operativa, va arribar a transportar tropes britàniques a la guerra dels Bòers a Sudàfrica, on també va ser utilitzat com a presó flotant.

En la gran època d’explosió industrial, un transatlàntic anomenat SS Catalonia va estar creuant l’oceà durant vint anys.

Va ser un vaixell de passatgers, que entre el 1881 i el 1901 va estar transportant majoritàriament immigrants del Nord d’Europa des d’Anglaterra als Estats Units. Al final de la seva vida operativa, va arribar a transportar tropes britàniques a la guerra dels Bòers a Sudàfrica, on també va ser utilitzat com a presó flotant.

El Catalonia era un dels vaixells de l’empresa Cunard Line, que va ser una de les primeres empreses a explotar el transport de passatgers en vaixells de vapor transoceànics.

Cunard Line va ser creada per Samuel Cunard, un empresari navilier americà, el qual va veure que el futur del transport transatlàntic passava pels vaixells de vapor, en comptes dels velers utilitzats fins aleshores. L’any 1840 va iniciar les operacions l’empresa British and North American Royal Mail Steam Packet Company, la qual havia guanyat la concessió del transport del correu transatlàntic. Juntament amb dos socis britànics, Cunard havia aconseguit guanyar a la rival Great Western en el concurs. Per primera vegada en la història, hi haura quatre vaixells que durien el correu, a més a més de passatgers, entre Liverpool i Boston, de manera regular i amb uns calendaris preestablerts, cada quinze dies. Aquests primers vapors van ser el Britannia, l’Arcadia, el Caledonia i el Columbia. A aquests vaixells inicials els van seguir d’altres, cada cop més ràpids i amb més capacitat.

El 1850 va aparèixer l’empresa rival Collins Line, que tenia una flota de transports més ràpida, però de totes maneres la British and North American va mantenir el lideratge, oferint més comfort i seguretat i bona reputació.

Seguint amb la tendènica innovadora, el visionari Samuel Cunard va ser un dels primers a establir una sèrie d’agents marítims per tal de donar servei a la creixent demanda per part de prospectius immigrants des d’Escandinàvia. En aquella época de migracions mai vistes prèviament, el nombre de gent desesperada per anar a refer la vida als Estats Units oferia un interminable potencial.

Els immigrants escandinaus arribaven a Anglaterra amb vaixells de l’empresa de Cunard, normalment a la ciutat de la costa Est Hull, i des d’allà en tren fins a Liverpool. A Liverpool hi havia hotels i hostals, propietat de les companyies transatlàntiques, que oferien hostatge als immigrants.

Davant d’aquesta creixent demanda, l’empresa va canviar, es va passer a dir The Cunard Steam Ship Company Limited al 1880, i va entrar en una fase d’adquisició de més vaixells, entre els quals hi havia el Servia, l’Aurania, l’Umbria, l’Etruria, i el Catalonia. L’imparable creixement va dur l’empresa, a l’any 1906 a oferir els vaixells més grans mai vistos en l’història, el Lusitania, el Mauritania, i l’Aquitania. El Titanic va ser construït per l’empresa rival White Star per competir amb aquests mastodonts de la mar.  Un altre aspecte històric significatiu és que el Lusitania, carregat de passatgers americans, va ser enfonsat pe un submarí alemany l’any 1915, precipitant l’entrada nord-americana a la primera guerra mundial.

L’any 1934 la Cunard Steam Ship Company Ltd es va fusionar amb la competidora White Star, i l’any 1950 el nom de l’empresa va pasar a ser Cunard Line. Tot i posseir els transatlàntics més fabulosos, com el Queen Elisabeth, la competencia dels transports aeris va fer reorientar l’activitat cap al sector de creuers i lleure. Actualmente l’empresa forma part de la Carnival Corporation.

És en aquest context de travessies migratòries transatlàntiques que trobem el Catalonia. Aquest vaixell de transport va ser construit per l’empresa de Glasgow J.&G. Thomson & Co, i inaugurat el 14 de maig. Va fer el primer viatge durant aquell mes d’agost, anant de Liverpool a Nova York, i al final de la vida havia creuat l’Atlàntic 76 vegades. La gran majoria de travessies van ser entre Liverpool, el port més important d’Anglaterra, i Boston. Els viatges duraven al voltant de 10 dies.

Existeixen llistats on s’anomenen els passatgers del vaixell en alguns dels viatges, la majoria d’ells sent immigrants principalment d’Anglaterra, d’Irlanda, de Suècia i de Noruega. Per exemple, en el viatge que va arribar a Estats Units el 26 de juny del 1886, hi havia en total 529 passatgers, dels quals 27 eren ciutadans nord-americans i 503 immigrants. D’aquests, hi havia 171 irlandesos, 124 danesos, 88 anglesos, 27 russos, 16 escocesos (curiosament els escocesos i anglesos es comptabilitzaven per separat), 2 alemanys, 1 belga, 1 italià, i 1 austríac. El capità en aquell viatge era un tal Alexander McKay.   

Al final de la seva vida útil va ser utilitzat com a vaixell de transport de tropes, conduïnt soldats i material britànics des de la metrópolis fins a Sudàfrica durant la segona guerra dels Bòers, que va durar tres anys, de 1899 a 1902. Al començament de la guerra el ministeri de la marina britànic es va veure necessitat d’incrementar la seva capacitat de transport, raó per la qual va contractar vaixells de la marina civil. Un d’aquests va ser el Catalonia, el qual va ser posat a disposició el 23 d’octubre d’aquell any, juntament amb 14 naus més. El sis de novembre va fer-se a la mar, carregant 28 oficials i 1.000 soldats del regiment de fusellers d’Inniskilling. El dia 13 va fer parada a Las Palmas, arribant finalment a Ciutat del Cap l’u de desembre. Al cap de tres dies va partir de nou, aquest cop cap a Durban, on arribà el dia sis.

 Sembla ser també que en algun moment de 1901 va ser utilitzat com a presó flotant, mentres estava ancorat a Durban, ja que les presons de la regió de Natal es trobaven plenes. La situació de les presons durant la guerra dels Bòers era molt problemática, i va dur els britànics a crear un nou concepte; els camps de concentració.  

El mes de gener de 1901 trobem el Catalonia transportant presoners de Durban a Colombo, on va ancorar el dia 9 amb 150 homes. La nit d’aquell diumenge cinc dels captius van escapar saltant a l’aigua i fugint nadant en la foscor.   

El rastre del SS Catalonia es perd després d’aquell episodi, fins que apareix a Gènova, on va ser desmantellat en algun moment d’aquell 1901.

El SS Catalonia va ser un dels molts vaixells que travessaven l’oceà Atlàntic, counduint gent desesperada cap a un futur millor. És irònic que el final de la vida canviés el transport d’esperança pel transport de la mort.

(imatge extreta de Shipping Times, www.clydesite.co.uk)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!