Visions llunyanes

Contes d'amor, de mort i d'altres maldecaps

10 de juliol de 2009
1 comentari

Breus poemes brevíssims

.

Recull de poemes brevíssims

 

No m’estimes?

 

M’enyores?

 

Ho sento. No s’hi pot fer res.

 

Ens tornarem a veure?

 

Ja no puc més.

 

Et trobaré a faltar…

 

I si em diu que no…?

 

Sento un no-sé-què…

 

Tant se val, tant se val.

 

Torna.

 

No m’ho puc creure !

 

Òstia, i ara què?

 

Has vist mai res tan bonic?

 

Em concedeix la mà de la seva filla?

 

M., ja fa temps que m’agrades… Vols sortir amb mi?

 

Farta.

 

Quins nervis… No sé com dir-te que t’estimo

 

Ho ets tot.

 

Estima’m, sisplau…

 

Ja no et puc creure.

 

T’esperaré el temps que faci falta.

  1. com que veig que els poemes brevíssims són tan breus que passen desapercebuts, i sense menyspreuar de cap manera les fantàstiques històries de l’Amadeu Duran, reivindico la subtilesa i profunditat que s’amaga a l’aparent simplicitat d’aquestes petites perles. Visca el minimalisme amb substància!!!

    x-

    Per cert els teus fans esperem la història del Nathaniel amb candeletes…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!