Visions llunyanes

Contes d'amor, de mort i d'altres maldecaps

11 de setembre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Breu reflexió per la Diada

Tan sols volia aprofitar el dia d?avui per fer una petita reflexió del que representa com a símbol.

M?agradaria veure la Diada i la commemoració d?aquella derrota davant dels felipistes com a referència de totes les derrotes que hem anat patint al llarg de la història com a poble, ja sigui des de la batalla de Muret fins a la batalla de l?Ebre. Llegint el magnífic llibre de n?Enric Calpena i l?Oriol Junqueras ?Les guerres dels catalans?, un s?adona que en el fons, durant tota la vida hem estat un poble malcarat i busca-raons, però amb una mala sort abraonadora (els autors fan molt bé de reclamar aquest passat violent, que s?havia intentat amagar des dels temps del noucentisme).

Segurament moltes de les guerres i conflictes en els quals ens hem vist immersos no han estat per un ideal romàntic de llibertat i sobirania enfront de l?invasor, sinó que hi ha hagut d?altres motius més egoistes i d?interessos més amagats i venuts com a ideals generals. Però en el fons la gent hi creia, i estava disposada a lluitar per ells.

Però un poble amb ? diguem-ho clarament ? tanta mala sort ha aconseguit una vegada i una altra tornar a alçar-se i refer-se, fins arribar al que és avui en dia. I molts dels seus membres segueixen defensant uns ideals de llibertat nacional i autodeterminació que ressonen com a eco dels crits i les proclames sentides pels carrers i places del país des de fa segles.

M?agradaria ser optimista sobre el futur. No sé si serà el 2014, o el 2008, o el 3145, però cal que el país es desperti del llarg letargi que sembla que se li vulgui imposar des de la màquina uniformitzadora espanyola i es converteixi, d?una vegada per totes, en simplement un poble normal. Un poble normal, lliure de decidir el seu futur sense haver de demanar permís a ningú. En el fons, l?únic que demanem és normalitat.

Vaig llegir una vegada una frase semblant a això: ?perquè quan finalment siguem lliures poguem dir que, en el fons, no van morir per res, aquella gent?.

En record de tots aquells que, al llarg dels segles, han donat la vida per uns ideals de llibertat.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!