Ens calen nous líders nacionalistes de referència.
Llegeixo en l?editorial de l?Avui d?avui un lament a la desaparició d?en Xirinacs, i una demanda de líders sòlids de referència, que siguin capaços d?unir i fer tirar endavant el catalanisme. No puc estar-hi més d?acord.
Independentment de com l?anomenem, nacionalisme, catalanisme, patriotisme, independentisme, separatisme, o el que sigui, tots ells tenen una aparent mancança notable de referents a qui seguir.
Les recents batalles entre els sectors nacionalistes, les eternes batusses entre els sectors més reivindicatius per veure qui és més que l?altre, el partidisme agobiant i la prepotència són una plaga entre tots els moviments nacionalistes, siguin del color o tendència que siguin.
Àdhuc entre la gent més moderada, la majoria silenciosa, hi ha una falta evident de referents. Un personatge ? o més d?un, si fes falta ? que sigui conegut, respectat i escoltat per tothom (ja no dic obeït).
Es fa difícil dir si això es deu al perfil de les persones que ocupen la primera fila política, o si és un fet més aviat estructural de l?evolució de la societat catalana. El que sí que em sembla clar és que tot prové del canvi de cicle polític amb el final del pujolisme. La desaparició de la figura de Jordi Pujol, ?pare? dels catalans, va deixar molta gent òrfena de referents, i la manera com es va constituir el nou govern i el nou president van antagonitzar a una gran part de la població. El segon tripartit només va fer que empitjorar encara més la situació.
Més enllà de la legitimitat de la constitució d?aquests governs, el que no es pot negar és l?evidència que han causat un desprestigi de la classe política, que als ulls de la gent del carrer semblava que s?aferraven a les seves poltrones o maldaven per arribar-hi. I en aquest cas hi han estat partícips tots els partits.
El procés estatutari ha estat la caixa de Pandora paral·lela a tot aquest moviment. El desgast i fatigament que ha causat entre el públic ha estat inigualat en la història recent del país.
Segons com, sembla que després de totes les baralles, retrets, desqualificacions i travetes, la gent percep tots els líders polítics dintre del mateix sac, que ha baixat dràsticament el llistó del respecte entre el poble.
Tothom, el públic i els líders, estan cremats. Quan algú proposa en veu alta alguna idea, sigui sensata o no, ja se li tiren a sobre, independentment de les qualitats de la proposta. I la gent del carrer els hi ha perdut el respecte. Només se senten comentaris sobre si estan on estan no per treballar pel país, sinó per enriquir-se personalment, per afany de poder, o per simple interessos personals.
Estic plenament convençut, perquè crec en la política i en el sistema que tenim, que aquest no és el cas, però està clar que cal fer moltíssima pedagogia, per part de tots els responsables, per tal de netejar aquesta imatge, i fer que la gent torni a confiar en la política.
I una de les maneres per aconseguir això és mitjançant uns nous líders, nous referents que puguin inspirar de veritat a la gent. I que tinguin credibilitat, sobretot. Persones no només amb carisma, sinó amb compromís real, no per ells ni pel seu partit, sinó pel país, que es prenguin seriosament la seva posició com a representants del poble. Que facin la feina que calgui, tirant pel dret, però que sigui pel bé del país, i que no s?espantin perquè ni sé qui digui no sé què o per qüestions de mercadeig polític.
No volem gestors, volem líders.
I aquesta necessitat és plenament manifesta entre els nacionalistes. Dividits com mai, enmig d?una guerra fratricida, no serà fàcil curar les ferides. Però cal fer-ho, pel país. Potser haurà de ser algú nou, fresc, no esquitxat per un partidisme excloent, que agafi les regnes i faci tirar el carro endavant.
És el que cal en aquests moments que sembla que hi ha prou caldo de cultiu per fer-lo galopar. Hi ha un descontentament generalitzat amb la gestió de Catalunya com no hi havia hagut des de fa molt temps. I cal aprofitar el moment, car si no s?aprofita la marea, el mar de fons probablement se?ns engolirà.
És imperatiu pel país i pel futur de llibertat que sorgeixi algú per liderar aquests reptes essencials. Algun voluntari?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!