Visions llunyanes

Contes d'amor, de mort i d'altres maldecaps

10 de setembre de 2011
0 comentaris

Consum ètic i nacional

.

Sempre acostumo a mirar-me molt què compro, i on ho compro. Sempre que sigui possible, miro d’adquirir productes a punts de venda independents del centre de la ciutat, evitant grans cadenes multinacionals i nacionals. És la meva aportació a la preservació del comerç tradicional en els centres de les ciutats, en contraposició a la massificació en malls americanitzats als afores de les ciutats, amb productes de les grans marques, cadenes de restaurants de menjar ràpid, grans pàrquings i aglomeració i estandardització.

També em miro els productes en si, intentant sempre, en igualtat de condicions, comprar un producte català abans que un d’estranger. De la mateixa manera que sempre he intentat evitar volar amb Iberia via Madrid i he volat amb Lufthansa via Frankfurt, doncs útlimament compro Licor del Polo (part d’Unilever ,amb seu a Barcelona) en comptes de Colgate (part de Colgate-Palmolive, amb seu a Madrid). I, d’entre productes catalans, oncs entre un vi del Montsant etiquetat en català i un del Priorat en castellà, doncs escolliré el Montsant.

D’això se’n podria dir boicot en positiu, o discriminació postiiva.

Els catalans torracollons (i provincians, que dirien alguns) no som els únics que fem boicot en positiu. A nivell internacional s’han organitzat històricament tot tipus de boicots. Un dels primers exemples va ser el boicot del sucre que es va dur a terme a Anglaterra al 1791 per protestar contra l’esclavitud (el sucre a l’època es produïa als estats esclavistes d’Amèrica) i que va provocar un descens del consum de més del 30% i un augment de les vendes del succre indi, on no s’utilitzaven esclaus. De fet, el nom boicto de ve l’anglès (com no), i l’origen es troba en la protesta que uns camperols irlandesos van fer contra el seu senyor al 1880, un capità anglès anomenat Charles Cunningham Boycott.

A nivell internacional, un dels boictos més interessants i importants és el que hi ha contra la multinacional suïssa Nestlé. Un dels productes que fabrica i comercialitza Nestlé és llet per nadons. Es veu que a l’Àfrica ha utilitzat unes campanyes en contra de la llet materna i a favor de la llet de fórmula, fins i tot incentivant-la i subsdiant-la, creant-se així un mercat captiu. Això va en contra del consens favorable a la lactància materna, i ha provocat unes campanyes importants en contra de l’empresa. Més informació a http://en.wikipedia.org/wiki/Nestl%C3%A9_boycott

Recentment em vaig trobar a una botiga, amb la intenció de comprar potets per nadons. Com sempre, vaig mirar les marques; una era Nestlé, i l’altra una marca del sud d’Espanya. Nestlé té la seu espanyola a Barcelona. Instintivament, hagués comprat el producte de la multinacional, ja que si més no dóna feina a empleats a Catalunya. Però em vaig trobar amb un greu dilema; donar els meus diners a una multinacional que, tot i amb oficina a Catalunya, duu a terme una comercialització reprobable a l’Àfrica, o a una empresa del país veí, que no aporta res a Catalunya? Quina era l’opció més ètica? Finalment vaig optar pel producte de l’empresa espanyola, que com a mínim no perjudica a ningú. I a més, a la meva filla el va trobar ben bo. 

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!