.
Recull de poemes brevíssims
No m’estimes?
M’enyores?
Ho sento. No s’hi pot fer res.
Ens tornarem a veure?
Ja no puc més.
Et trobaré a faltar…
I si em diu que no…?
Sento un no-sé-què…
Tant se val, tant se val.
Torna.
No m’ho puc creure !
Òstia, i ara què?
Has vist mai res tan bonic?
Em concedeix la mà de la seva filla?
M., ja fa temps que m’agrades… Vols sortir amb mi?
Farta.
Quins nervis… No sé com dir-te que t’estimo
Ho ets tot.
Estima’m, sisplau…
Ja no et puc creure.
T’esperaré el temps que faci falta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
com que veig que els poemes brevíssims són tan breus que passen desapercebuts, i sense menyspreuar de cap manera les fantàstiques històries de l’Amadeu Duran, reivindico la subtilesa i profunditat que s’amaga a l’aparent simplicitat d’aquestes petites perles. Visca el minimalisme amb substància!!!
x-
Per cert els teus fans esperem la història del Nathaniel amb candeletes…