“L’ÚLTIM DELS VALENCIANS” , O LA TRANSICIÓ A VALÈNCIA NOVEL.LADA

“L ́ÚLTIM DELS VALENCIANS”, de Guillermo Colomer
Poques setmanes abans que ens confinaren en aquesta anomenada nova realitat, presentàrem a la llibreria Babel de Castelló, juntament amb l’editor i historiador Vicent Baydal, i el propi autor, el notari alzireny Guillermo Colomer, “L’últim dels valencians”, novel.la guardonada amb els Premi Drassana a l’estiu del 2019, la qual va veure finalment la llum a les acaballes del mateix any. Certament el repte per dotar l’escrit amb una arquitectura en forma d’una novel.la que esdevingués atractiva per al lector potencial en general, i molt especialmente per a tots els qui des de fa lustres hem seguit el valencianisme polític, els seus contratemps, infortunis i contradiccions; ha estat durant anys uns dels maldecaps de l’autor. No era senzill agafar perspectiva i tractar un tema tan espinós sobre el que s’ha escrit moltíssim durant anys i anys en forma d’assajos i columnes periodístiques; i més enllà de tot això, fer-ho allunyant-se del fusterianisme clàssic, la queixa permanent, la recriminació i la recerca de culpables. Perquè l’atroç batalla de València, va deixar vencedors i vençuts; i aquestos darrers van quedar en una mena de desempar, frustració i depressió generalitzada que encara perdura. Com relata l’autor, quedà un pòsit, un sediment de clandestinitat massa estés. I és molt possible que tot això, barrejat amb les vivències personals i la il.lusió per construir un país diferent, siguen els fonaments de l’estructura del relat. Tal i com afirmava l’assagista francesa Marthe Robert, tot novelista i tota novel.la tenen l’orígen en la infancia de l’autor. Sovint l’argument i la realitat descrites formen part dels somnis i els desitjos de qui escriu. I efectivament, Colomer s’ubica inicialment en els orígens, en l’enyor, el paradís perdut del país de les grans extensions de tarongers de la Ribera; i barreja –com al naturalisme blasquià–, paisatges que tant coneixem de palmerars, basses de reg, masos, masovers i tradicions d’èpoques passades. Qui sap si en una adolescència feliç, envoltada pels propis escenaris que alguns dels nascuts a les acaballes dels anys seixanta havíem compaginat: la ciutat, les vivències al camp, els estudis i els colpidors esdeveniments polítics que ens rodejaven. La transició també d’un territori eminentment agrícola que caminava cap a una incipient industrialització. I al bell mig de tots aquells canvis al si d’un país que començava a despertar i a tindre certes aspiracions, l’aristrocràcia autóctona, la complaença, el meninfotisme general. Una aristocràcia i una burgesia, acomboiades, ofrenadores i mal.leables, que es conformaren amb una autonomía de segona per a un territori que encara no s’ha redreçat; i que acabaren enlluernades per personatges indignes i còmplices de la corrupció, l’especulació, el balafiament i la bombolla final; amb absoluta connivencia amb aquell triomvirat destructiu que fa ara vint-i-cinc anys començaren a sembar promotors, polítics i arquitectes. Els Daràs, o possiblement l’existència d’un grapat de nissagues influents semblants a ells, inclús incardinats en el partit hegemònic de la dreta espanyola i valenciana de les darreres dècades, ben bé podrien haver jugat un paper cabdal per a que en aquest S.XXI el poble valencià hagués deixat enrere per sempre més un bon grapat d’estigmes, de divisions i de frustracions que a prop han estat de portar-nos a l’autodestrucció, la misèria i la manca de consciencia col.lectiva com a poble. Amb tots aquestos elements, condimentats amb històries d’amor i curiosos episodis que perfectament podrien haver-se produït durant la nostra desventurada història recent als carrers d’una València que demostra conéixer i estimar- se com ben pocs, l’autor ens obsequia amb una prosa pulcra, polida i àgil que sens dubte mereix un reconeixement a l’univers de les literatura valenciana més recent.
Roger Mira

Ed: Drassana, València
1 publicació: desembre de 2019

(ARTICLE PUBLICAT A REVISTA SAÓ. ABRIL 2020)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *