RESSENYA “EL MAS DE LES ÀNIMES” de Vicent J. Escartí

Setembre passat isqué al mercat “El mas de les ànimes”, de Vicent Josep Escartí, novel.la de ficció historicista guardonada amb el Premi Enric Valor de Novel.la en Valencià per la Diputació d’Alacant. L’autor empra un llenguatge relativament senzill i asequible al lector per posar-se dins la pell de la Palopa, una senyora d’una longevitat tan excepcional que irremeiablement implica que siga testimoni d’un grapat d’esdeveniments històrics del segle XIX i com aquestos afecten les vides d’un grapat de personatges que conviuen amb ella, o que temporalment passen pel tros de terra on habita durant tantíssims anys. Hi ha les invassions napoleòniques, la pèrdua de les colònies amb les pròpies guerres de Cuba i de les Filipines; la Guerra dels Mil Dies; la Primera ia la Segona República i inclús l’esclat de la Guerra Civil espanyola. I hi ha moltes vides, amb moltes cicatrius; i també molts morts que, amb les seues històries, ens retornen a la literatura amb un cosmos vivencial tan realista que commou al lector. A la pròpia fragilitat de la vida, consustancial al segle XIX i a una zona rural ubicada als voltants de Xàtiva, esdevé absolutament aborronadora. Per moments la mort sembla amarar-ho tot i solament la fortalesa de na Maria Celidònia Palop supera qualsevol mena de desgracia personal que li toca de prop: morts prematures d’infants, pestes, febres, suïcidis, familiars depressius arribats des de les guerres. Hi ha temps de misèria económica i també de prosperitat, amb l’esplendor de les collites del raïm; però també hi arriba la filoxera, i la misèria; i les desgràcies, que com un bucle, tornen a ser sempre presents als voltant de la vida del mas. Diu Jaume Cabré que si l’autor no sap dotar de vida el relat que confecciona, podríem dir que ha fracassat. I sens dubte Escartí és capaç de parlar-nos ben bé de les afectacions tristes o alegres dels seus personatges, de les seues penes i dels seus sofriments; i de definir ben bé un entorn hostil per a gaudir de la vida tal i com la concebem hui en dia en un món occidental i un temps on sembla que hem optat per apartar i amagar la mort, per allunyar-la de les nostres vides. Però la mort, que al principi no se sap molt bé què és i sempre sembla imposible, acaba tenint tant de pes i tanta força que es fa senyora de tot.

“El Mas de les ànimes”
Vicent Josep Escartí Soriano
Ed. Bromera.
Primera Edició: setembre 2019
Article publicat a Revista Saó, Gener 2020

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *