¿Pacte “a la alemanya” al País Valencià?

“No us preocupeu, conec bé el meu negoci”. Amb aquestes paraules s’adreçà a la  militància i als mitjans el  líder dels  socialdemòcrates alemanys Sigmar Gabriel  un colp va cloure les negociacions amb Merkel per conformar el tercer pacte de govern entre SPD i CDU en la història recent del país teutó. Sovint la gent es pregunta si aquestos grans pactes entre socialdemòcrates i conservadors o liberals a Europa són només senzilles escenificacions de partits que, arribats al poder, acaben per practicar les mateixes polítiques per tot arreu. Hi han els matisos, sí, però a la fi i més enllà dels privilegis que s’assoleixen en accedir a una poltrona o altra,  tots acostumen a defensar els interessos dels mateixos.

Uns perquè ho porten als gens, a l’ADN, i altres perquè s’hi troben més còmodes i perquè a llarg termini els hi acostuma a anar bé la cosa. Tots sabem el que hi ha en acabant:  repartiment de càrrecs als consells d’administració de les empreses de l’IBEX, bancs i caixes d’estalvi, contractes de consultoria o xerrades a universitats i prestigioses escoles de negocis. Al remat la percepció del populatxo és que socialistes i populars són el mateix i formen part d’un mateix sistema que es perpetua irremissiblement. El canvi de cromos o el repartiment de les cartes funciona a l’estat espanyol i a les seves comunitats autònomes a les mil meravelles i si hi ha alguna incidència en el funcionament d’aqueix engranatge tan perfecte, doncs hi passen a jugar tots amb la mateixa baralla. Sens dubte tenim un cas encara fresc com és el que va passar al Congrés dels Diputats fa a penes un parell de setmanes amb la votació envers el referéndum català.

I heus ací que mentre la Setmana Santa, les processons, els encontres i les tamburrades s’acaben, arriba el dia de volar el catxirulo i ens adonem que s’acosten les eleccions europees i que els dos grans partits comencen a ficar-se nerviosos. Que el personal està tip d’uns partits i d’uns personatges que porten massa anys afavorint els interessos d’unes grans corporacions i d’unes entitats financeres que condicionen qualsevol actuació de govern. Que la gent ha acabat per despertar, per obrir els ulls i per adonar-se de que hi ha un veritable ventall de possibilitats per a triar on hi troba noves cares i noves formes de fer i d’entendre la política. I molt especialment, s’hi comença a tindre la percepció de que, ara sí, hi han opcions ben diferenciades de les de tota la vida i que aposten obertament per possibilitar els ciutadans triar la llista sencera d’una candidatura o que es mullen de veritat pels qui estan a punt de ser desnonats o per l’educació dels seus infants. 

El Partit Popular que d’alguna manera lidera al País Valencià Alberto Fabra és conscient de que el càstig que els hi espera a les europees de final de Maig va a ser terrible. El vaixell duu tants anys enfonsant-se que les bombes per treure aigua o ja s’han espatllat, o es troben al límit de la seva capacitat, i la càrrega estibada s’ha desplaçat de tal manera que la nau no té cap possibilitat d’endreçar-se. Ni que siga quimèricament. Fabra, que a casa seva  ja no sap ben bé quins són els seus i quins han deixat de ser-ho (alguns no ho han sigut mai) , no albira cap possibilitat de supervivència, ni ara, ni particularment a un any vista i ha optat pel que fan els desesperats. Sense preguntar ningú s’ha posat una armilla groga i ha encés un parell de bengales per vore què en pensen els socialistes valencians i una classe empresarial a la que cal vendre un colp més un fum que té forma de recuperació, estabilitat per al país i por (molta por un colp més) davant la possible arribada a les institucions i al poder d’un grapat de radicals anti-sistema que facilitarien una colonització catalana i engegarien un procés de destrucció del teixit econòmic i productiu sense límits.

Certament no és gens senzill saber amb precisió allò que passarà d’ací al 2015 però ú no deixa de llegir notícies i blogs, o d’escoltar comentaris de tot tipus, i realment ja no sap per on pegar o què explicar a aquells amoïnats pel futur del seu país, pel seu propi futur i el dels seus fills. Després de 20 anys de governs populars a la Generalitat Valenciana amb el resultat conegut per tots, ha arribat el moment en que la gent albira un canvi. Un veritable canvi que les enquestes s’entesten en ratificar des de fa ja un parell d’anys. Un canvi en el que les forces de progrés haurien de tindre la maduresa i la responsabilitat per a treballar amb pragmatisme i trellat, i poc a poc reconduir el rumb de la malmesa situació d’un territori infrafinançat i arrasat econòmicament amb un índex d’atur insuportable; socialment amb desenes de milers de famílies desnonades, depenents sense assistència o barracons; o culturalment amb un patrimoni i un territori malmès per la barbàrie urbanística, una llengua pròpia denostada i ofegada als mitjans i també a l’escola o a l’àmbit editorial públic.

De debò que conec desenes de socialistes a esta terra amb un tarannà veritablement valencianista. Que se la estimen, que han educat els seus fills en valencià i que reclamen moltes de les coses que jo mateixa vull. Estan ahí, sempre ho han estat. Però Alberto Fabra ha demanat ajut per a que algú li llance un anell salvavides; i eixe ajut li l’ha implorat al propi Ximo Puig. I si Puig, que després de més de 30 anys estic segur de que també coneix molt bé el seu negoci, i  que malgrat el seu vent de renovació  aconsseguirà molt possiblement el 2015 els pitjors resultats del la història del PSPV, es decidira per acceptar la proposició d’un Fabra encaparrat en mantenir-se en el poder, de debò que trairia els anhels d’una majoria de la seva militància, dels seus votants i d’aquells que amb il·lusió l’han triat com a candidat  en les primàries obertes.  Però vet ací que possiblement en una situació com l’actual on el supremacisme espanyol i jacobí ho acaba per amarar absolutament tot, qui sap si Ferraz tindrà algo a dir. Ja saben vostés el que va passar al País Basc a la primavera del 2009.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *