Food insecurity

Fa unes setmanes em cridava l’atenció un article d’un conegut a Castelló que viu a Barcelona i que s’ha convertit en un destacat activista en la lluita contra la fam. Comentava que vora 850 milions de persones pateixen de fam crònica arreu del món, i que al voltant de 25.000 moren cada dia, principalment a països d’Àfrica, Sud-amèrica o Àsia. Malgrat aquestes dades tan esborronadores, el que es pretenia destacar és la quantitat de gent que també pateix fam al primer món, en aquest cas als Estats Units, on hi han 50 milions de persones que es lleven cada dia sense saber què o quan van a menjar.

El fenòmen es coneix com a “food insecurity” i representa la incertesa i l’angoixa més absoluta amb la que viu una part de la població, dels quals 25% són infants. Families amb neveres buides i que porten els nens a l’escola cada matí sense desdejunar també les tenim a Catalunya, o al País Valencià. Nens majoritàriament procedents de famílies d’immigrants nigerians, romanesos o magrebins que s’amunteguen en pisos de l’extradi o inclús del centre de les nostres ciutats, que cohabiten amb els nostres i que experimenten la fam en els seus petits cossos. Una fam que de debò té més incidència del que pensem en el seu rendiment escolar perquè mentre durant les primeres hores del dia el mestre explica la lliçò a la pissarra, la debilitat i la urgència d’emportar-se algo a la boca possiblement estiguen amarant els pensaments d’uns infants que a la llarga seran també més susceptibles de patir malalties o d’enfrontar-se a l’exclusió social per no poder completar l’ensenyament reglat. Una mala passada, una broma massa pesada per a qui vol obrir-se camí a un país de l’Europa desenvolupada del segle XXI.

I això està passant quan ben a prop nostre es tiren cada dia encara moltíssims aliments que acaben en contenidors senzillament perquè, ens uns casos acaben de caducar, i en altres no  acompleixen els criteris comercials o estètics que les grans cadenes de distribució alimentària demanden. Productes discontinuats o que no tenen rotació, i que desapareixen abans de vendre’s a preu de cost o sota preu de cost per a no “canibalitzar” altres productes presents a les seves prestatgeries.

Cada dia abans d’arribar a casa a últim hora del vespre, acostume a passar per davant d’una d’aquests supermertcats. Hi ha un semàfor que sovint em fa aturar el cotxe durant uns minuts tot just vers la porta de servei del magatzem. Allà, puntualment s’amuntega una dotzena de persones que majoritàriament arriben amb unes bicicletes que solen portar un caixò de fusta o de plàstic lligat de qualsevol manera al “transportin”. Hom podria pensar que són borratxots, vagabunds o gent que ha decidit viure d’aquella manera. Imagine que no. Que principalment es tracta d’immigrants que fins no fa gaire han estat treballant a una construcció que facilitava l’accés a una mà d’obra fàcil i abundant. Però no tot són bicicletes o persones que hi arriben caminant. Aquell supermercat que sí que distribueix en borses els seus aliments caducats en compte de llençar-los al contenidor o donar-lis qualsevol altra sortida, rep també la visita de ciutadans que a la darreria del dia arriben en cotxe. Durant uns instants aparquen en doble fila. Inclús dalt la vorera. I tot seguit fan exactament el mateix que els de les bicicletes i el barret de llana. Amb discreció, s’acosten a la cua i aguaiten el torn per a rebre un parell de borses amb fruites, verdures o productes que tot just acaben de prescriure.

És el País Valencià, l’estat espanyol i l’Europa del benestar. Si més no, situacions reals com la referida, i que possiblement a les nostres comarques no es vivien des dels anys  que van seguir la Guerra Civil espanyola,  són un exemple gràfic de com de gran s’ha fet l’escletxa entre les classes socials els darrers anys en un entorn cada colp més degradat. Les velles polítiques ens han portat a aquesta situació i un canvi de paradigma, en el que entre altres coses caldrà incidir en recuperar el nostre camp i l’agricultura de proximitat, esdevé més necessari que mai.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *