Execució en directe

Avui cap al migdia he assistit a un assassinat en directe. No n’havia presenciat mai cap però tot arriba i conforme anem fent-nos grans, anem vivint experiències diverses. Passades les dotze i quart em trobava a la porta de la delegació de RTVV a Castelló, quan algú m’ha convidat a passar cap a dintre. No em feia massa goig, però havia d’estar allà, amb ells , i vore com el Partit Popular escrivia una de les pàgines més negres de la seva història, de la història col·lectiva de la societat valenciana.

El crim havia estat perfectament planificat des de feia molts anys, massa anys. Més aviat lo d’avui era la consumació d’un cúmul de crims, de delictes i de malifetes. A la politització i la censura, es va sumar la mala administració; al malbaratament dels recursos, es va sumar el saqueig a mans plenes; i al saqueig i la destrossa es va afegir, com no podia ser d’altra manera, l’execució final.  Per molt esperada que fos, la consumació dels fets ha estat ben tràgica per a un grup de treballadors innocents i absolutament aliens a les actuacions d’uns gestors i d’uns governants que a banda de balafiar i malversar els diners de tots, no han tingut cap mirament no solament per eixa gent, sinó pel seu propi País, per les seves senyes identitàries, o pel manteniment d’un servei públic que ajudava a vertebrar el territori. Si més no, i sense refiar-nos, alguns encara albiràvem fa uns dies la possibilitat quasi utòpica de que la cosa es pogués salvar amb un acord in-extremis entre comité d’empresa i polítics, i que amb un re-dimensionament de l’ens, el mort poguera mantenir-se una temporadeta viu amb oxígen per a després poc a poc reviscolar.

Tancar RTVV per garantir la sanitat i l’educació pública és una excusa demagògica, d’allò que en diuen de mal pagador. D’impresentable, a la fi. Perquè a banda de lo que es puga fer amb les despulles de l’emissora, la seva liquidació final, la subhasta dels equipaments, el traspàs de les freqúències o la cessió de llicències a empreses privades amigues; en som uns quants els que pensem què hi ha altres raons. I són raons purament polítiques i ideològiques.

Sabedors de que tot s’acaba i de que la fi d’un règim que dura a prop de vint anys s’hi acosta, els ideòlegs de tot açò saben perfectament que com a eina de comunicació pública, RTVV té un potencial brutal que, diguem-ho clar,  no poden deixar en mans d’aquells que veritablement creuen en el progrés, en la pluralitat, en la llengua i en la vertebració del territori. Després de ferir la víctima de mort, calia matar-la, i res millor que fer-ho ràpid i a sang freda. Canal 9 senzillament no pot passar a mans de ningú més que no siguem nosaltres. Si no el controlem, no ens interessa, el liquidem, l’anihilem i el destruim del tot. Jo ho havia rumiat però també és el que m’han trasmés uns treballadors que han aguantat dignament fins a últim hora. M’ho han dit amb claredat: els darrers mesos, tot i tindre uns jefes conservadors, hem sigut lliures per a dir el què volem, per a treballar amb independència. Hem gaudit d’autonomia i ens han deixat fer com mai. I d’això més de quatre i més de cinc se’n han adonat. No han concebut ni digerit algo tan senzill com que uns professionals puguen desenvolupar la seva feina amb dignitat, amb pluralitat i amb l’esmentada independència. No és el seu estil, no va amb ells, i han decidit trair tota la societat valenciana.

Més enllà del greu fet que suposa quedar-nos sense una radiotelevisió pública, a hores d’ara m’amoïna pensar en els amics i els coneguts que tinc allà. En els que s’han estimat una professió que des de l’aparició d’internet i les noves tecnologies viu els seus moments més complexos. Grandíssims periodistes que passada la quarantena es queden amb hipoteca i fills al carrer i amb un panorama ben negre. Drames humans que estan aquí, gent que necessita un colp de mà ni que siga moral, simplement perquè una colla de personatges que no mereixen representar al conjunt del poble valencià ho han decidit de manera capriciosa i arbitrària.

Un pensament a “Execució en directe

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *