De la mediocritat a l’autoodi

Allò que durant uns mesos era un rumor entre la classe política valenciana, sembla que ha agafat consistència. L’actual Consellera d’Educació Maria José Català podria haver estat l’elegida per Gènova per esdevindre pròxmament la lideressa dels populars valencians.

Malgrat això, el dubte rau entre si es decidiran per presentar-la ja a les eleccions autonòmiques de 2015 com a candidata a la presidència de la Generalitat, o si contràriament evitaran que agafe protagonisme per tal de que siga el propi Alberto Fabra qui es creme en la foguera davant una més que previsible derrota electoral després de vint anys triomfals. Jove, sense rèmores i amb certa independència, i amb una carrera política meteòrica, l’ex-alcaldessa de Torrent sembla que gaudeix a Madrid de la protecció i recomanació d’un dels ministres que sembla conéixer la política valenciana de més a prop, José Manuel Garcia-Margallo (o Margalló). 

Des de la seva arribada al la Presidència del Consell per a substituir un Camps immers en un complexe procés judicial,  Alberto Fabra ha estat, a pesar dels seus intents desesperats i continuats,  incapaç d’assolir qualsevol mena de lideratge entre el propi grup popular, i especialment entre barons o pesos pesats desafectes com Rus, Barberà o Cotino, que des de l’inici han entrebancat les polítiques d’un president no electe, i que ha volgut demostrar certa vehemència i distanciament amb bona part dels imputats que encara seuen als escons de Les Corts. 

Fabra ho té realment magre, no solament per a tractar de seguir liderant la política valenciana, sinó pera a poder veritablement capgirar la situacio:  una herència absolutament complexa d’administrar, una crisi econòmica especialment punyent a un País Valencià amb un sistema bancari propi anorreat i que impossibilita el creixement econòmic, i un índex d’atur dels més alts de l’estat. Si adobem aquestos condicionants amb l’esclafit social que ha suposat la política de retallades a l’educació i a la sanitat o l’embroll, amb un gest clar de servilisme polític,  que suposa el tancament de Radiotelevisió Valenciana, el desgast resulta evident inclús entre els seus propis parroquians.

Personalment em sobta que el Partit Popular valencià siga incapaç de trobar persones amb la capacitat necessària per a liderar. A banda d’haver servit el partit amb un full immaculat des de pràcticament l’adolescència, el líder polític hauria de bastir-se també amb una carrera professional paral·lel-la, o amb un mínim bagatge intel·lectual, amb una miqueta de decència, i amb una mínima estima pel seu País i per la seva llengua.

Amb Català, que possiblement serà una persona que gaudrirà de prou de consens territorial i que serà novament dòcil i servil davant Madrid, ensopeguem amb algú que ha arribat a avergonyir-se públicament de ser valencianoparlant i que no va tindre inconvenient per amollar durant un mítin un missatge d’avís a la concurrència tan dissortat com èpic: “En primer lugar pediros disulpas por si en algún momento me paso al valenciano, pero es mi lengua materna y tengo ese defecto. Si lo hago me perdonáis, ¿eh?”

Ja no és autoodi, és una manca absoluta de personalitat, de decència, de respecte per la llengua del teu poble, dels teus pares, i dels teus avantpassats. Una mostra de misèria intel·lectual d’algú que presumiblement ha de liderar el principal partit valencià. ¿De veres no tenen res millor per a oferir-nos? ¿O possiblement l’elecció de líders mediocres  està feta a conciència? L’assumpte mereix almenys una reflexió col·lectiva dels qui no hi som amb ells.  Definitivament és hora de que les línies isobares que separen els partits de l’oposició i que estiguen disposats a pensar en clau valenciana i de progrés, es mantinguen més juntes que mai; de polir les diferències més punxegudes i de treballar tots plegats per un canvi que evite que mai més ens sentim avergonyits d’aquells qui ens governen o d’aquells personatges susceptibles d’arribar a poder governar-nos. I per descompat, espere i desitge que aquest canvi el lidere la Coalició Compromís.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *