Castoritzats

Castoritzats, atemorits, impotents i perplexos. Així és com es troben estos dies els habitants del Baix Maestrat i de les Terres de L’Ebre. Dilluns passat estiguérem a Vinaròs  juntament amb els regidors i càrrecs comarcals de Compromís i els diputats a les Corts Valencianes Enric Morera i Josep Maria Pañella. L’objectiu era fer una roda de premsa on deixar ben clar als mitjans i a l’opinió pública que havíem estat l’única força que s’havia oposat frontalment al projecte des de l’inici amb la fefaent prova de 25 preguntes enregistrades a Les Corts durant l’actual legislatura. La primera i única pregunta al respecte enregistrada pel PSPV-PSOE s’ha produït al mateix setembre de 2013.

Aprofitant l’estada i la passejada per la ciutat tinguérem ocasió de parlar amb la gent del carrer, els botiguers o els restauradors. La intensitat i freqüència dels sismes havia baixat notablement eixos dies però el nèguit, la por i la incertesa seguien ben presents. El Miquel, propietari d’un restaurant a tocar amb el nou passeig marítim de llustroses llambordes de marbre i fanals de disseny, comentava com el negoci havia caigut les darreres setmanes. A la Dolors, treballadora a un edifici alt, estret, amb magnífiques vistes a la planta del Castor i  que anomenen el pirulí , li havien lliurat un paper explicatiu del què havia de fer en cas de tsunami. Manel, nacionalista inquiet i exemple de vitalitat, ens explicava des de la seva cadira de rodes que havia llegit estudis d’un prestigiós geòleg aragonés on feia ben palés que una fractura a la falla d’Amposta podia ocasionar terratrèmols fins i tot d’intensitat 7, és a dir, la màxima a l’escala de Richter. Raquel, que té una parada d’envinagrats al mercat central  i que viu a un sisé pis, comentava com de malament ho van passar la nit aquella en que un sisme es va superar l’intensitat número 4. Com hagué de tranquil·litzar la canalla i com, des d’aleshores viu amb sacs de roba i  queviures enllestits a la vora de la porta per si toca pegar a fugir escales avall. 

El projecte Castor, que originalment havia d’emplaçar-se en aigües catalanes,  va quedar instal·lat a aigües del terme de Vinaròs perquè l’empresa es va adonar ràpidament de què bona part dels entrebancs que posava l’administració catalana no els tenia a la banda valenciana. D’alguna manera les administracions valencianes, la Generalitat i sobretot un Ajuntament de Vinaròs que rebria un bon pessic en concepte de taxes i la promesa de crear desenes de llocs de treball de seguida tingueren una actitud amatent amb aquells poderosos empresaris que oferien un regal enverinat.  Possiblement l’empresa Escal UGS del grup ACS, havia estat hàbil a l’hora de dissimular el risc reial que hi existia amb les futures injeccions de gas al subsòl. Amb un vernís de riquesa i prosperitat per al municipi i la comarca, el projecte va tirar endavant mentre arribaven a la zona la segona grua més gran del món i un grapat d’obrers filipins que havien de treballar en la construcció  de la plataforma marítima. 

A final de juny començaren les primeres injeccions de gas fins que a l’inici de setembre l’activitat sismica començava també a fer-se notar de manera suau per les nits. Durant pràcticament un mes els sismes s’han produït de forma sistemàtica cada nit i els moviments al subsòl tan sols han amainat els darrers dies com a fruit de les protesta popular al carrer. 

Mentrestant hem hagut d’escoltar com un dòcil i servil Alberto Fabra ha declarat fa uns pocs dies  que “no està clar que l’activitat sísmica estiga lligada al Castor”.  Anem a pams, president. ¿No és cert que els moviments s’han començat a produir quan les injeccions i la pressió al subsòl acumulaven ja un volum considerable?. Continuem.  ¿Veritat que l’activitat ha minvat fins pràcticament desaparèixer en aturar-se l’activitat a la plataforma?. Acabem. ¿A qui pretenen vostés enganyar després d’anteposar un colp més la seguretat dels ciutadans als interessos econòmics dels lobbies de la metròpoli? 

És ben cert que magatzems semblants al del Castor hi han més de 600 arreu del món, com també és cert que vostés han cedit als interessos d’un Florentino Pérez qui s’hi juga molt en aquest projecte i no només pel substanciós contracte de construcció de la instal·lació, sinó per la ulterior venda d’un pessic de les accions a Enagas un cop la planta sigui plenament operativa.  La connivència i la subordinació dels governs centrals i territorials amb aquests monstres que tot ho controlen i que sovint ofereixen llocs als seus consells d’administració a ex-ministres i prominents polítics del PP i del PSOE, ha quedat un colp més al descobert. Perquè a diferència del què passa en altres dues plantes semblants que hi ha a Espanya, si s’atura finalment l’activitat de la instal·lació l’Estat -és a dir els contribuents- haurà de fer-se càrrec dels 1.300 milions d’euros que ha costat el projecte. Un negoci redó per al president madridista tant si la cosa va endavant com si al remat s’ha de desmantellar la instal·lació. 

Malgrat tot em pregunte qui assumeix la responsabilitat sobre el dany psicològic que ha patit, pateix i patirà la població durant molt de temps, vist que hi han casos com els d’Arkansas o Denver on els terratrèmols s’han allargat durant anys després d’haver-se injectat llíquids o gas natural al subsòl. I si això és possiblement el més greu, no hauriem de menystenir la deterioració que pot patir el sector turístic de la comarca. ¿S’imagina algú que la crisi sísmica s’hagués produït a principi d’agost en plena temporada estival?  Ja hi han dades dels hostalers de la zona denunciant una abaixada comparativa amb 2012 del 50% en reserves i ingressos durant la diada valenciana del recent 9 d’octubre. El perjudici general a llarg termini per a la població i per a l’economia de la zona encara està per veure.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *