Els jocs de la bogeria i la felicitat de tots els dies

Potser a hores d’ara, la candidatura de Madrid per als Jocs Olímpics de 2020 i que tan fervorosament defensa l’alcaldessa Ana Botella en els seus agosarats discursos en anglés, no siga pas una de les favorites per a estar triada el proper 7 de Setembre. Malgrat això, sembla del tot inadmissible, surreal i vergonyós observar com l’Ajuntament de la capital del regne, el Govern espanyol i pràcticament tot l’establishment nacional  s’entesten en forçar la maquinària per a que la candidatura surti triomfant fonamentant-se  en que d’ací a 6 ó 7 anys Espanya ja haurà sortit de la crisi, i que a sobre s’hi crearan més de 200.000 llocs de treball i el PIB estatal augmentarà en un 1%. Es a dir, la consecució dels jocs suposarà algo així com la solució per a tots els mals actuals. Sanejarà els comptes d’un consitori que arrossega més de 7.500 milions d’euros de deute i dinamitzarà el teixit econòmic de tota una comunitat autònoma -la de Madrid- i de pas l’economia de tot l’estat. I encara que no ho facin palés, de debo que pensen que s’incrementarà l’optimisme i l’autoestima entre una població desnortada i afectada per una crisi social i econòmica sense precedents.

Perquè encara que Espanya pateixi una taxa d’atur del 28%, que el seu sistema financer hagi hagut de ser recentment rescatat, que la inversió en ciència i recerca hagi caigut un 30% en 3 anys, que desenes de milers de persones hagin estat desnonades o que un 22% de la població visca sota el llindar de la pobresa, o que les comunitats autònomes s’hagin d’ajustar a uns dèficits que ofeguen les inversions en sanitat, educació o dependència, uns jocs sempre són necessaris i si cal endeutar més les administracions públiques es fa sense cap problema.Que a la fi sempre hi hauran uns pocs que hi surtiran beneficiats i que d’alguna manera, algun dia, segur que ens ho agrairan.

Sense haver estat la causa de la fallida de Grècia, sí que és significatiu, però, el que va passar amb els JJOO d’Atenes al 2004. Els jocs van tindre un cost de 9.000 milions d’euros, el doble del pressupost original, malgrat que hi ha fonts que diuen que realment van costar alguns milions més pel cost unflat dels grans projectes i infraestructures acabats a corre-cuita i de qualsevol manera amb maratonianes jornades laborals de 24 hores.

Nou anys després una bona part de les instal.lacions continuen desertes, inutilitzades, i solament suposen una despesa més en manteniment per a l’administració local. ¿Se’n recorda algú de la Expo’92 i les obres a la Isla de la Cartuja i el que va passar desprès? L’esplendor de les inversions del moment en Andalusia, les autovies, o l’AVE a Madrid no han provocat  un progrés i una prosperitat real a una comunitat que a hores d’ara frega un 40% d’atur. Altre exemple aclaparador i ben proper el tenim a la València calatraviana o de l’America’s Cup i la Fòrmula 1 on les magnífiques instal·lacions de les drassanes es cauen a trossos per abandonament. I si a tot açò afegim les clàssiques corruptel·les, acusacions de rentat de diners i comissions per tot arreu tan clàssiques als països de la conca mediterrània ja tenim l’amaniment del negoci complet. 

No sóc economista ni futuròleg, però pel que he llegit, d’ací a 6 ó 7 anys Espanya, en el millor dels casos, haurà començat a crèixer molt poc a poc, encara que seguirà arrossegant un deute molt superior al de la mitjana dels estats de la Unió Europea. La crisi ha esdevingut pràcticament estructural i mentre no hi hagi possibilitats reials de que el crèdit fluïsca amb normalitat cap a les pimes i autònoms la creació de llocs de treball continuarà estancada. Amb una mica de sort i si les coses realment milloren molt, cap al 2020 la taxa d’atur estarà al voltant del 18% o el 19%. 

Deixen vostés de costat, encara que siga per una vegada, projectes que solament beneficien uns pocs i que tanmateix equivalen a un concepte pervers d’una felicitat col·lectiva transitòria i fugaç. A Coalició Compromís ja hem dit en repetides ocasions el què pensem al respecte: volem i creiem en la felicitat de tots els dies.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *