Sant Pere. Festa Major a Reus. L’he celebrat a la meva manera. Aixecar-se tard. Dinar amb una bona amiga amb qui feia temps que no ens estimàvem cara a cara. He bescanviat uns euros a can Condis per queviures elementals. Havien acabat els Mejicanitos farcits de nata!
He comprat un recanvi per un boli que em van regalar per la meva primera i crec que última comunió: poemes, contes i xecs a firmar al dors, tremoleu. He recollit unes ulleres de sol. Si noteu que l’esguard de Jack Nicholson en una mena de Pau Gassol amb xolles estil Bigís us repassa de dalt a baix, saludeu-me i digueu-me que em llegiu encara que sigui mentida.
He esborrat un telèfon que ja no vull necessitar de l’agenda. M’han comunitat la defunció d’algú que tenia sentit de l’humor. He escoltat la darrera tronada via mòbil. Hem cridat Visca Sant Pere com si ens haguéssim repartit a quarts un tripi de ser-hi per sempre.
He plorat com una madalena fins al "Polònia". He escrit aquest apunt escoltant "Bebe". Després una ració d’Irving. Dormiré amb tota la humilitat del món. Avui ja hi he surat en somnis. Mars blaus i grisos que m’han somrigut molta estona en un restaurant de menú. Projectes, complicitats i tant per aprendre i perdonar-nos, mercè el Sr. Siemens.