Manual del bon valencià

Acaba de caure a les meues mans una còpia del conegut com “Acuerdo de la sociedad civil por la Comunitat Valenciana”, que no és altra cosa que una mena de manifest que el Partit Popular valencià vol encolomar-nos a tots. Un grapat de fulls on obertament i de manera abjecta tracten de fer palés com de valencians es senten ells.

Servint-se d’un document que no va lligat a  cap proposta política o econòmica de calat, demanen a la societat unitat per tal de que es mentalitze en tirar endavant el país, mentre han començat a pidolar fa unes setmanes sense èxit el recolzament, entre d’altres, de les universitats i dels sindicats. Ara és el torn dels ajuntaments i imagine que  aprofitaran, com sempre han fet amb les seves majories, per a erigir-se, un colp més i servint-se d’un document sense trellat,  en els ferms sostenidors de lo nostre.

Insisteixen en com han defensat i defensen millor que ningú els interessos d’un poble que a hores d’ara frega la misèria econòmica i social justament per obra i gràcia dels que subscriuen el paperot; com de capficats estan amb trobar solucions que no especifiquen per al nostre futur. Fins i tot, i per si teniem cap dubte,  ens fan sabedors  de com d’orgullosos es troben de ser hereus de Jaume I, dels orígens d’un Regne que tingué unes Corts, uns Furs, una cultura i una llengua propis, això sí, matisant que “somos un pueblo leal con las instituciones, la nación española, el resto de España…”.

És a dir, la proclama aquesta, no és altra cosa que un document ofrenador que repassa lo bé que ho han fet fins fa ben poc, les magnífiques infraestructures que ens han deixat, l’atribució del desenvolupament del nostre estat de benestar. Millor dit, ens volen convèncer de que ho han fet tot estupendament i que solament els efectes d’una devastadora crisi econòmica mundial, han provocat que ara mateixa les coses no acaben de ser tal i com ells les havien projectat. La crisi els ha agafat amb el peu canviat  i sàpiguen vostés que ells no hi tenen res a veure.

Així doncs, si vosté és un bon valencià, hereu de “aquellos hombres y mujeres que fueron capaces de convertir gran parte de nuestra tierra en fértiles huertas y grandes bancales” , té el deure de solidaritzar-se amb aquest document. Ha d’unir-se a ells, als seus principis, al seu savoir-faire, al seu pensament, a les seues històriques posicions solidàries amb els més desfavorits, a la seva coneguda defensa per l’autoestima com a poble que dignament vol seguir avançant. Veges tú, llegint açò, jo que com a valencià de les comarques del nord que pensava que aquesta gent no s’estimava la llengua pròpia, la història particular o  els trets identitaris, em trobe desconcertat, confós i atabalat. No solament són els millors valedors que tenim en allò que sempre hem pensat que ens havien volgut confondre, no. Ara també, i sembla que en veu alta reclamen una financiació que estiga d’acord amb el  nostre pés i les nostres necessitats, i que reconega l’esforç de tots els qui compartim i habitem aquesta terra.  I reclamen un Corredor Mediterrani que ja no ho és tant perquè s’oblida del tram entre València i Tarragona, i que  deixa a les comarques de Castelló, al seu teixit econòmic i a les futures generacions amb el cul a l’aire.  

Parlen, ara sí, d’aquells assumptes de vital importància dels que altres hem parlat des de fa molts anys. Semblen reconèixer de manera implícita, que som un poble emprenedor i treballador que ha estat durant anys espoliat i maltractat per Espanya. N’estan convençuts, clamen al cel i demanen tothom que s’hi sume a la seva croada possiblement perquè han acabat per adonar-se de que han caigut en desgràcia i a la metròpoli ja ningú els hi fa cas.

Això sí, vosté, bon valencià del carrer, vagi en compte de fer valdre l’excel·lent imatge de la Comunitat Valenciana i lluite amb totes les seves forces per a que el seu prestigi arreu d’Europa i del món mai torne a ser ficat en entredit. Que no estem tan malament, escolte. I nosaltres i les nostres polítiques erràtiques, inconscients i malbaratadores, no en som responsables de tot això.

 

Un pensament a “Manual del bon valencià

  1. Que el PP valencià es pose ara a fer manuals i buscar teories que no pot posar en la pràctica (porta 18 anys governant, per què en lloc d’escriure no es dediquen a gestionar?) és una prova que comença a vore les orelles al llop i que es veuen perduts… I, sobretot, em pregunte si tindran poc a oferir al seu electorat si han de buscar fer literatura i jugar amb el llenguatge per tal de tapar els seus fracassos en el corredor mediterrani, el finançament, l’inexistent poder valencià a Madrid… En fi, haurem de passar l’examen de valenciania al que volien sotmetre a Leire Pajín. Una abraçada des de la rodalia de Manchester

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *