marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

25 de juliol de 2017
0 comentaris

EL CEC, EL MOIX I LA RATERA

El moix dorm ensaïmadament a la cadira baixa de la sala que sembla que té en propietat, just davant els darrers volums de l’enciclopèdia Espasa, i el cec, voltat de llibres a la taula dos pics centenària escriu: En la construcció d’harmonies perdurables, les paraules n’haurien de ser les manobres i no els macs que són ara en les bassetges dels sicaris.

L’aixeta de l’aigüera va baldera de soletes i goteja. Una gota cada desena de segons que fa trontollar el domini del silenci. Del carrer només n’entra el baf de la calda.

I en haver acabat d’escriure la frase, l’espetec de la ratera en copar-se i enganxar de ple un ratolí. Somriu el cec i crida el moix per fer-li saber que és més eficaç ell en caçar rates sense veure-hi que ell amb totes les aptituds a punt. Gruny amb desdeny, el moix, i se’n torna a la cadira baixa. I sense aixecar aire, el cec se’n va al racó de la ratera a fruir del trofeu i a preparar altre cop l’engany.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.