L’odi, l’entorn, l’educació

En uns dies en que al País Valencià el Consell ha aprovat -un colp més sense consens- un decret on es dupliquen les hores d’ensenyament en anglés a costa de reduir les hores de valencià en l’enèsim atac al nostre maltractat patrimoni lingüistic, la incomparable finestra que suposa la celebració d’uns Jocs Olímpics ha permés entreveure el món sencer com se les gasta una bona part de la població espanyola envers qui pensa de manera diferent respecte al concepte mesetari de nació.

L’atac que ha patit el jugador de hockei Àlex Fàbregas, per part d’allò que anomenen la caverna mediàtica, però molt especialment els atacs i amenaces que ha rebut a les xarxes socials fan palesa de la idea i el pensament retrògrad, anti-democràtic, ple d’odi i contrari a la llibertat d’expressió que afecta a una considerable fracció de ciutadans de l’estat espanyol. Fàbregas, com a ciutadà lliure que habita a l’Europa del segle XXI, ha comés el greu error de fer públic el seu pensament mentre es deixava fins l’última gota de suor lluitant per la samarreta d’un país que no considera seu. Possiblement ha proclamat allò que molts altres mai s’atreviren a revelar durant dècades convençut de que la societat on habitava gaudia de certa maduresa i que malgrat existiria la possibilitat de rebre algún atac, hi hauria una part de la població discordant que almenys hi seria un tant respectuosa.

La ferocitat dels atacs, les amenaces de mort i els aldarulls que s’han aixecat a la xarxa han fet que mitjans de diversos països i continents s’hagin adonat de la dimensió que arriba a tenir l’odi espanyol vers els nacionalismes de la perifèria i les seves llengües. Sense voler, Àlex, ha donat a conèixer al món un fenòmen que els qui hem estat educats en una llengua diferent a la castellana i els que no ens sentim necessàriament espanyols, venim patint des de fa dècades.

I precisament, a sobre de l’entorn i dels mitjans, l’educació hi té moltissim a veure. Els darrers anys treballe i passe centenars d’hores d’avió i de cotxe amb dos companys als qui admire pel seu entusiasme i per la seva dedicació. Joves professionals universitaris, formats i competents, que tenen un munt de coses en comú però als qui l’entorn on han crescut i les empreses on desenvolupen la seva activitat laboral han fet que la seva visió d’un país i una llengua que no són les maternes en cap dels casos siguin completament antagònics.

Javier, s’ha criat al Grau de Castelló fill de mare gaditana i pare cordovés. Van arribar a principi dels anys setanta per tal de treballar a les plantes petroquímiques que aleshores s’instal·laven a un districte marítim on sempre s’ha escoltat el valencià al carrer. Arribaren a aprendre una llengua que a penes fan gastar en els temps que corren i malgrat reconèixer haver crescut com a  fan del Barça, a hores d’ara  reivindica sovint la seva espanyolitat, el seu anticatalanisme i, fins i tot, el que el Partit Popular ha fet tant a Castelló com a la resta del País Valencià. El Juanjo, per contra, es va criar a Ripollet. La mare era de Jaén i el pare, nascut a Còrdova, havia trobat feina com a peó de la construcció. Ell mateix reconeix haver treballat també de peó per les nits per tal de pagar-se els estudis i a hores d’ara té una posició important a una destacada multinacional catalana. Fa gastar sempre el català tant com fa visible l’agraïment i el respecte  per un poble que va acollir la seva família i que els hi ha ofertat a tots oportunitats. I això que es seguidor declarat del Reial Madrid. Freqüentment es sorprén, i fins i tot, s’indigna pel que veu que ocorre a València; pel deteriorament de la llengua o per la corrupció, els abusos i el malbaratament dels recursos que hem hagut de patir per estes comarques.

Estic segur que un colp acabades les vacances, ú tractarà de fer-me empipar amb algun comentari sobre el Fàbregas. L’altre, discretament, obviarà la circumstància i si espontàniament surt el cas a la conversa defensarà el dret de l’esportista a expressar-se lliurement.

2 pensaments a “L’odi, l’entorn, l’educació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *