Indulgència plenària

Sembla que el President de Les Corts Valencianes, Juan Cotino, ha fet una passa més per tal de guanyar la indulgència plenària. Com que ésser  membre prominent de l’Opus Dei, assistir a Missa diària, i tenir despatxos i domicilis farcits de crucifixes i marededéus  potser no siga suficient, convé de vegada en quant passar a l’acció directa i contundent.

En una setmana en que el Ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz-Gallardón anunciava modificacions substancials i manifestament retrògrades a la llei de l’avortament per a després de l’estiu, Cotino, que no estava convidat al col·loqui, ha decidit sumar-s’hi de bon grau proclamant
que les dones haurien de veure una ecografia en 3D del fetus abans d’avortar.

Malgrat quedar bona part de l’opinió pública, un colp més,  estupefacta davant les declaracions del polític de Xirivella, qualsevol que hagi seguit una mica la trajectòria d’aquest talibà de la política valenciana no hauria de resultar sorprés per tal bestiesa, perquè el solc que ha deixat al seu entorn els darrers anys és llarg, fosc i pudent. Es comenta que no és precisament un gran gestor, però tot i això la seva mà -juntament amb la de Blasco, Ricardo Costa, el Bigotes i algun altre- ha arribat possiblement prou més lluny que qualsevol mà de de Déu ho hagués pogut fer mai a les clavegueres de la política valenciana.

Ha estat capaç de barrejar com pocs política i negocis, i Sedesa, l’empresa familiar regentada pel seu nebot Vicent Cotino Escrivá, obtingué sustanciosos contractes durant els governs de Camps. Exactament va facturar 830 milions d’euros a la Generalitat Valenciana durant un període de 10 anys. Anys d’abundància i d’ostentació en els que l’exitòs nebodet viatjava amb un jet privat en el que passejava a directius de Radiotelevisió Valenciana o a capos de la Gürtel mentre obtenia adjudicacions d’importants obres en ocasions sembla que  sense passar pels pertinents concursos públics. Així no és d’estranyar que a hores d’ara la mateixa mercantil estiga implicada, juntament amb altres destacades constructores,  en la financiació il·legal del Partit Popular al País Valencià.

Ensuperbit pel seu poder, es va atrevir fa un parell d’anys a insultar greument la diputada de Compromís Mònica Oltra inclús en un plenari de Les Corts en afirmar que “probablement no coneixia el seu pare”, mentre que aquest mateix estiu i en la seva condició de President del parlament valencià va expulsar Mireia Mollà per discrepar amb la miserable política de prevenció d’incendis del Consell.

Déu proveirà i els valencians ho patiran. Perquè malgrat que el casc de la nau popular valenciana està greument badat, encara ens queden anys de treball que facin possible el tan necessari canvi.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *